A última hora del matí entra a consulta una dona d’uns 50 anys. Fa uns anys vaig atendre la seva mare per una malaltia degenerativa. Moltes consultes i moltes hores per fer el suport que necessitaven mare i filla. Avui la filla entra a la consulta i m’explica unes molèsties digestives i un vòmit després d’un àpat amb pebrot. M’explica amb detall el contingut del dinar i les activitats del dia i acaba demanant una analítica perquè diu que potser té una malaltia del fetge. Ni els antecedents ni la clínica actual suggereixen cap malaltia hepàtica i així li ho explico. També que els pebrots són indigestos per a algunes persones. Insisteix en fer una analítica perquè els últims mesos ha fet una “dieta” i s’ha aprimat 4 quilos, “mira ara que guapa que estic”. Li dic que té una analítica normal de fa poc i que per ara no cal fer-ne més. Se’n va no gaire convençuda i jo em preparo per anar a visitar a casa un pacient en estat terminal. Al cap d’uns dies la senyora demana un canvi de metge perquè “no està d’acord amb els meus diagnòstics”.
Que n’és de volàtil la confiança per a algunes persones.
Hia algunes persones que no saben valorar, el blat de la palla.
El més lamentable és que estic segur que se li va concedir el canvi de metge, és una vergonya.