Una mort saludable

L’àvia feia anys que havia perdut el senderi. Ho va fer de forma amable, sense perdre el somriure, malgrat adonar-se de que sovint no trobava les paraules, com si s’haguessin tornat estranyes. Havíem descartat les causes tractables de deterior cognitiu i, atenent a l’habitual desig de la mare de mantenir-se a casa, es va decidir amb el fill no fer més intervencions, no buscar valoracions especialitzades ni tractaments poc útils.

Els anys van passar, i l’àvia va anar limitant les seves capacitats, però va mantenir fins al final una petita autonomia per a passejar i menjar; sense els efectes secundaris dels fàrmacs.

La malaltia, i l’edat, la van anar afeblint, fins aquell hivern en què la grip la va atrapar: malestar general, febre, tos… Allitada. Es va tornar a replantejar l’actuació a seguir i es va mantenir la decisió de cuidar-la a casa: pell, ingesta, líquids, boca, donar la mà, escoltar, acompanyar… Pocs fàrmacs: antitèrmics i en els darrers moments, només quan semblava que el neguit podia molestar, morfina subcutània (no sempre cal…!).

L’àvia va morir al seu llit, amb els seus, acompanyada, sense tractaments fútils…

Una mort senzilla, una mort saludable. M’agradaria morir de forma semblant.

No sempre és possible, però cal ser-hi per a facilitar-ho o, almenys, no complicar-ho.

Sovint ens cal pensar més en les necessitats de les persones que en la lluita “científica” contra la malaltia. És sa, és útil a la persona i, a més, és eficient!

Anuncis

3 thoughts on “Una mort saludable

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s