Els pebrots

A última hora del matí entra a consulta una dona d’uns 50 anys. Fa uns anys vaig  atendre la seva mare per una malaltia degenerativa. Moltes consultes i moltes hores per fer el suport que necessitaven mare i filla. Avui la filla entra a la consulta i m’explica unes molèsties digestives i un vòmit després d’un àpat amb pebrot. M’explica amb detall el contingut del dinar i les activitats del dia i acaba demanant una analítica perquè diu que potser té una malaltia del fetge. Ni els antecedents ni la clínica actual suggereixen cap malaltia hepàtica i així li ho explico. També que els pebrots són indigestos per a algunes persones. Insisteix en fer una analítica perquè els últims mesos ha fet una “dieta” i s’ha aprimat 4 quilos, “mira ara que guapa que estic”. Li dic que té una analítica normal de fa poc i que per ara no cal fer-ne més. Se’n va no gaire convençuda i jo em preparo per anar a visitar a casa un pacient en estat terminal. Al cap d’uns dies la senyora demana un canvi de metge perquè “no està d’acord amb els meus diagnòstics”.

Que n’és de volàtil la confiança per a algunes persones.

Advertisements

2 thoughts on “Els pebrots

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s