Riscos de bona pràctica clínica

Sóc pediatra i vull explicar un cas viscut darrerament

Vam atendre un lactant per una bronquiolitis; era un nen desplaçat que no havíem visitat mai. Com que es tractava d’una bronquiolitis lleu no li vam recomanar tractament farmacològic, vam explicar a la mare les normes (molta hidratació, postura semiincorporada, alimentació fraccionada,…) i que visités el seu pediatra a les 24-48 h per si l’evolució no era bona. Li vam comentar que potser el seu pediatre li hauria de donar algun broncodilatador, encara que és un tractament que no té una evidència científica demostrada, tal com diuen tots els protocols de la bronquiolitis. A la mare no li va agradar gens que no li donéssim cap medicament, i ja va amenaçar que portaria el nen a un pediatra privat.

L’endemà va tornar la mare molt enfadada perquè  el seu pediatre privat li va haver de donar salbutamol i prednisolona, i el nen estava ingressat en un hospital per monitorar-lo. Ens va demanar el número de col·legiat a la resident de pediatria i a mi, ens va insultar i va dir que ens denunciaria.

La meva reflexió és la següent: hem d’aguantar això? Per què, si fem la nostra feina ben feta seguint l’evidència científica,  hem de rebre insults i amenaces? Tan difícil és per als pares no donar res als seus fills i esperar l’evolució del quadre?

Pensem-hi tots.

Advertisements

One thought on “Riscos de bona pràctica clínica

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s