Atenció a qualsevol lloc

A mig matí entra al consultori, tota sufocada, una treballadora d’un bar-restaurant del poble.  “Tinc un senyor que es troba molt malament”. “He trucat, però no contestàveu… ”

Això passa sovint. Una administrativa i dues línies de telèfon. Quan està parlant, no salta cap contestador, així que “no contestem”.

Aviso la infermera i agafem els estris: maletí de medicaments d’emergències, maletí amb l’ambú i altres utillatges, bombona d’oxigen (no n’hi cap al maletí corresponent: l’àmbit de Girona va contractar un proveïdor nou i ara hem de portar la bombona “a part”), desfibril·lador…

Marxem corrent cap al bar. La volta que hauríem de donar en cotxe fa que preferim anar-hi a peu. Sort que la noia que ha vingut a avisar ens ajuda!

Un home està assegut en un tamboret, recolzat a la barra, i ens diu “em trobo molt malament”…  Sort que el coneixem i ens sabem la seva història!

“Tens dolor?” “No”.  L’estirem a terra, li aixequem els peus, no trobem la tensió arterial, està fred i suat…  Deu anar a 40 per minut. Li connectem el desfibril·lador, que ens diu que no s’ha de fer cap descàrrega.

“Agafa-li una via”, i la infermera es posa a treballar mentre jo vaig a trucar al SEM. De passada, faig trucar al consultori perquè l’administrativa (que és l’única que ha quedat allà) ens pugi l’aparell d’ECG convencional.

Amb la via i l’oxigen posat trobem una TA molt baixa i segueix la bradicàrdia. L’ECG no mostra lesió aguda. Seguim tots tirats per terra del bar, envoltats de diversos clients que observen com treballem. Sortosament, el pacient respon més bé a les preguntes “No sé el que tinc”.

Ve el policia municipal: “he vist que l’administrativa corria amunt i avall, així que he pensat que passava alguna cosa, us puc ajudar?”. “Vés a l’entrada del poble, a guiar al SEM”.

No cal, ja arriben.  Ens coneixem, ja hem coincidit altres vegades. “Pren betablocadors?” “Ostres, no me’n recordo; em sembla que no”. L’administrativa s’ofereix: “Vaig a buscar el full de medicació?” I se’n va.  Sort de la prescripció informatitzada crònica: així ho pot treure ella!

Anem intercanviant aparells amb el SEM. Ells es queden amb el pacient i nosaltres recollim els estris (els dos maletins, la bombona d’oxigen, el desfibril·lador, l’aparell d’ECG) i tornem cap al consultori ajudades, aquest cop, pel policia municipal.

La infermera i jo, ben suades i amb mal d’esquena, entrem a la consulta a continuar la feina. Queda visitar els pacients que tenien visita durant els 40 minuts que han passat i que s’acumularan als que arribaran amb visita programada. Alguns, veient el panorama, demanen a l’administrativa que els torni a citar per un altre dia.

Acabem el matí com podem. Demà serà un altre dia.

Al cap de 8 dies ve el pacient a donar-nos les gràcies. Pensant-ho bé, ser metge de poble té molts avantatges.  Segur que a la ciutat les coses haurien anat d’una altra manera.

Nota final: Publicat amb autorització del pacient

Anuncis

One thought on “Atenció a qualsevol lloc

  1. És ben bé que, davant d’una emergència, tant el personal sanitari com el no sanitari treuen forces d’allà on calgui per tal d’assolir la seva tasca.Bona feina !

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s