Un, dos, tres…

Avui he atès per “seguiment de baixa” un noi que fa un mes es va produir una lesió al genoll jugant a bàsquet. Fa un mes em va portar un informe d’atenció a urgències de la “seva” mútua privada on el van citar per a control a consultes externes.
Avui m’explica que, a més a més, l’ha visitat el metge de la mútua esportiva, que el va veient de tant en tant. Però també el van visitar a la mútua laboral que li paga la baixa i on li han demanat una ressonància magnètica.

Tres metges, doncs, de tres entitats diferents per atendre una lesió no greu de genoll i per fer-ne el seguiment. I el metge de capçalera, és clar, per fer la baixa i l’alta.. ah, i els papers de confirmació, tot i que sigui una baixa previsible de tres mesos.  Però informes escrits només el del servei d’urgències.
Tenim un sistema tan complicat i descoordinat, que ens porta a situacions absurdes. Quin sentit té repetir les visites per una mateixa lesió i pagar d’una manera o altra tres mútues a la vegada?
Després parlen d’estalvi i sostenibilitat!

Anuncis

One thought on “Un, dos, tres…

  1. Retroenllaç: Diaris de Trinxera. El dia a dia en la vida d’un professional d’atenció primària « FoCAP

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s