La importància del cuidador en el malalt complex

L’Agnès té 93 anys. Té un fill que viu a la ciutat i la ve a veure els dissabtes. Mai ha preguntat per la seva mare.

Recordo quan, fa anys, va morir el seu marit. “Doctora”, em va dir,  “he tingut molt mala vida amb aquest home; diners, me n’ha deixat, però m’agradaria gaudir de la vida uns anys”.

L’Antònia ja està molt fràgil: hipertensa, diabètica, amb una insuficiència cardíaca amb fibril•lació auricular, amb una malaltia pulmonar obstructiva crònica, glaucoma…

És d’aquells pacients que, cada cop que a l’SCS se li acut fer una “inspecció de farmàcia”, envien el seu CIP en una llista “anònima” que passa per la farmacòloga de l’SCS, la de l’ICS, el director assistencial, el director de l’EAP… Com si jo no sabés que l’Agnès pren més de 10 medicaments!

Al llarg del temps, l’Agnès ha presentat molts canvis en el seu estat de salut. La seguim de prop: sempre el mateix metge i la mateixa infermera. I doncs, com és que unes èpoques es descompensa tan sovint i d’altres està bé durant mesos?

Tant la infermera com jo ho tenim molt clar: els canvis en l’estat de l’Agnès estan directament relacionats amb els canvis de cuidadora que ha anat patint al llarg del temps.  Finalment, en té una de molt bona.  Passa una llarga temporada sense haver d’anar al urgències…

Però les bones cuidadores són molt cares i, tot i que l’Agnès té recursos, el fill decideix canviar-la per una que no té ni formació ni experiència.

L’Agnès empitjora: fa nafres als talons, que es compliquen; cau en insuficiència cardíaca. No està a gust amb la cuidadora. Accepta ingressar a l’hospital per curar les nafres i controlar la insuficiència cardíaca.

No la tornem a veure. Mor, sola, a l’hospital.

Anuncis

3 thoughts on “La importància del cuidador en el malalt complex

  1. Retroenllaç: Diaris de Trinxera. El dia a dia en la vida d’un professional d’atenció primària « FoCAP

  2. El relato es breve y va directo al grano, como exige el buen hacer literario.
    Las cuestiones relativas a los cuidadores no suelen constar en la lista de problemas, pero deberían (“excelente cuidador, vecina de la misma planta, joven y cariñosa, no remunerada”, por ejemplo).
    Mi enhorabuena.
    También enhorabuena al PoCAP por la iniciativa.
    Juan Gérvas, médico general, Equipo CESCA, Madrid

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s