Crisi per canvi

Que sàvies  eren les àvies…

Ja està tot inventat i encara hem d’aprendre molt. Hem creat una sanitat que es retroalimenta de l’usuari. Hem creat una sanitat que moltes vegades genera dependència i paternalisme,  que sovint no són més que les nostres pors.

Des del programa del nen sa fins al PADES, al final de la vida, no donem ni un bri d’aire per a l’autonomia i l’autoresponsabilitat. Així com podem demanar que l’usuari i el seu entorn més immediat siguin autònoms? Com li donem la llibertat per actuar seguint les seves creences i valors?

Potser hem d’aprendre d’aquesta crisi per fer un canvi en nosaltres mateixos com a professionals, i retrobar la saviesa de les àvies: aquelles herbes, aquelles abraçades i petons que tot ho curaven i ens reconfortaven, que ens tornaven a l’equilibri.  Aquella figura que estava present tan sols quan es necessitava.

Potser això és salut, poder retornar a l’equilibri, mitjançant  l’autoaprenentatge, amb una mà que recolzi, que no limiti o imposi una manera de pensar o fer.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s