No tot són “retallades”

Aquests dies he hagut d’acompanyar un familiar durant la seva estada a l’hospital. Li van fer una petita intervenció que va requerir ingrés de 48 hores.

Al llit del costat hi havia un senyor gran, hemiplègic. No contenia esfínters i li costava molt fer qualsevol activitat bàsica. Estava acompanyat per la seva dona que també era gran, però semblava que estava bé de salut. La seva dona em va comentar que tenien 5 fills, però que tots ells tenien molta feina i que ella no podia quedar-se per donar el dinar ni el sopar al seu home cada dia.

Quan va venir la infermera, la senyora li va dir que ella no es quedaria per ajudar-li a menjar. La infermera li va dir que no patís, que si ell no hi era ja li donarien elles, però que procurés que algú de la família hi fos, per poc que poguessin.

La infermera se’n va anar de l’habitació i la senyora em diu:

“Estic farta de les retallades, això és una vergonya, no volen ajudar a menjar al meu marit.”

Jo li comento que això no és veritat, i li explico que l’objectiu de la infermera és que ella i la seva família també tinguin la responsabilitat de cuidar el pacient, no tot ho poden fer les auxiliars, les infermeres i els metges. És la família la que  ha d’agafar també la responsabilitat de la cura dels pacients.

Recentment estic veient que en la consulta, en la meva consulta de metge de família, també passen fets semblants. Al davant de qualsevol situació en què el pacient veu que no se li fa el que vol, ho atribueix a les “retallades”, i immediatament descarrega la seva insatisfacció en nosaltres.

És cert que “les retallades” ens han canviat el servei que donem i la manera de treballar (menys serveis d’atenció continuada, més llistes d’espera, menys professionals…), però no tot el que fem de diferent o el que volem canviar és  per les “retallades”.

La veritat és que les activitats que hauríem d’enretirar de la nostra pràctica assistencial són les que no aporten valor afegit als pacients, amb la finalitat de preservar aquelles activitats que sí que són importants, i destinar el nostre temps de  professional sanitari a les que més benefici li poden aportar al pacient.

Anuncis

2 thoughts on “No tot són “retallades”

  1. Estic totalment d´acord amb el que dius. Sempre he estat una ginecòloga que penso molt en les avantatges i desavantatges de proves i tractaments abans d´indicar´ls. Intento argumentar el perque no demano alguna prova o dono algun tractament. Actualment no és infreqüent trobar-me a la consulta amb respostes com que tot això ho faig per les retallades, cosa que m´ofen bastant. Entenent que s´estan aplicant alguns ajustos molt irracionals, també s´ha d´explicar que a les consultes es continuen fent molts actes assistencials irracionals i que per desgràcia aquests no els està retallant ningú

  2. Totalment d’acord, una cosa és l’atenció què el pacient necessita i una altra molt diferent, és que algunes persones creuen què tot ho han d’assumir els professionals metges u infermeria, també la família d’un pacient té de tenir cura del seu familiar, a casa o al hospital.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s