L’orquídia

Conec la Florència des de fa 4 o 5 anys. He de dir que, en l’inici, em va costar una mica fer-m’hi. És  educada i atenta,  però volia estar bé  i rebé. I és clar que això,  a vegades,  és un impossible.
Ens hem anat  coneixent.  Ara ja la veig  a casa on viu amb la seva germana. Ella pot sortir i surt a passejar. Va amb un caminador molt bonic i molt adequat. Ben arreglada, amb les seves arracades (de fantasia, però que donen “el pego” i el seu petit moneder)  marxa poquet a poquet  per la Rambla ,  corbadeta per la cifosi que acompanya els anys,  buscant l’ombra del migdia i els bancs del carrer.
Com deia, la visito  a casa. Té un procés  respiratori crònic que s’aguditza periòdicament. La qual cosa fa que hi vagi sovint per auscultar-la, ajustar la medicació,  xerrar una mica,   temptejar  la situació i  donar-li suport. 
M’aprecia i em té confiança.
Bé,  fa unes setmanes – quan jo anava a fer domicilis-  la trobo asseguda en aquests bancs del carrer tan oportuns. Xerrem una estona, fem la visita gairebé  al carrer i em pregunta on visc. Em diu que fa dies que em vol regalar  una planta, però com que no sap on portar-la,  va esperant.
Li escric l’adreça amb bona lletra, que l’entengui!
Al cap d’un parell de dies, tornant de treballar al vespre trobo l’orquídia  blanca més bonica que hagi vist mai. Ohhhhhhhh!! De seguida, abans d’obrir el petit sobret amb  la targeta, vaig intuir que seria de la Florència.  I tant que ho era. Quina il•lusió!
Uns dies després vaig  passar per casa seva per  visitar-la i agrair-li  l’obsequi. La seva germana em va dir que no hi era, que havia sortit a passejar. Em va explicar que la Florència havia anat tota sola a comprar la planta a una floristeria que hi ha un bon tros més avall de casa seva. Un bon tros, amb un parell de carrers per creuar i una rotonda.  Que  plena de força i valor  havia anat sola a mirar  i encarregar una planta que li agradés per fer-la portar a la metgessa.
Gairebé m’emociono. Perquè jo sé molt bé l’esforç que li deuria costar i l’estona que deuria tardar en arribar i després tornar a casa.
I aquest esforç té tant valor per  a mi…  I  per a tots nosaltres, metges i metgesses  de persones… 

Advertisements

2 thoughts on “L’orquídia

  1. Quina història més bonica!. Gràcies a aquests detalls podem continuar treballant amb esperança i dedicació cap a als nostres pacients malgrat els temps tan horribles que ens ha tocat viure.

  2. Quina sort tenim els pacients amb la Atenció Primària de Salut(Fins ara), perquè si els continuen retallant… per molt esforços què facin serà impossible donar un servei de qualitat
    mentre els polítics van dient què la qualitat no s’en ressent. .

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s