Gràcies!

Atenc la Mireia, d’edat mitjana, a qui no havíem visitat des de fa més de 5 anys, per algun problema banal.
– Bon dia Mireia. Com estem?
– Bon dia, doctor. Molt bé. Vinc pel tema de les voluntats anticipades.
– Ah!, molt bé, Mireia.
En parlem. L’ajudo a acabar de decidir alguns detalls, li comento allò que li falta per completar-ho. Li explico com pot portar els fulls a l’administrativa, per tramitar el seu registre, quan vulgui. Reforço la importància que assigni una persona com a representant per si en algun moment ella perd la competència per decidir.
En acabar li demano si necessita res més.
– No, no. Estic bé, i no vull que em facin cap analítica ni cap altra prova. De fet, per això vull registrar les voluntats anticipades. Si algun dia emmalalteixo de manera greu, tampoc vull que facin res extraordinari, no vull que s’alteri l’evolució natural, més enllà del que sigui estrictament útil: no vull que allarguin la meva vida artificialment, ni vull donar feina als meus familiars.
– Molt bé, Mireia, doncs aquí estem, per ajudar-te si ho necessites.
– Ah!, per cert, doctor, m’ha agradat molt que m’atengués vostè… Recordo com si fos avui, perquè em va agradar molt (a mi i a la meva família), quan va atendre la meva germana. Va venir a viure els darrers mesos de la seva vida aquí. D’això ja fa més de 10 anys. Recordo sobretot la serenitat amb què ens va fer entendre que estiguéssim tranquils, que no calia que consultéssim cap altre centre, ni que la meva germana fos atesa a l’estranger; ens va donar seguretat  que s’havia fet per ella tot el que calia i que ara se la continuaria atenent fins al final, al seu domicili. Això ens va ajudar molt, i encara ho recordo… A mi m’agradaria ser atesa de la mateixa manera.
……….
M’acomiado de la Mireia, tot intentant posar ordre a l’entrevista amb ella. Ho faig prenent-me alguns segons abans de fer passar la propera visita. No molts, però els necessito; ha estat una entrevista tan intensa… (malgrat que no ha durat més enllà de 8-10 minuts!). Intento recordar la seva germana i el que va passar llavors; en tinc un bon record, certament. Valoro les idees clares de la Rosa i la seva actitud davant la vida, les seves conviccions de dona de pagès.
Professionalment, i també personal, aquests 10 minuts m’omplen molt més que un món d’atencions complexes. Em donen vitalitat, em reforcen i em fan creure, encara més, en la meva feina: procuraré continuar-la fent el millor possible, amb lleialtat a la pacient i a les seves creences, respectant la seva autonomia i ajudant-la, simplement, a viure.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s