Poca cosa, quasi res

La Maria és molt gran i està cansada però per més que ho estigui sap el que ha de fer. Tota la vida ha treballat i ha tirat la família endavant , encara ara , als seus 82 anys.

Cobra una petita pensió de vídua i cada dia a les 8h del vespre, faci fred o calor, es calça les sabatilles i surt a fer una ruta, la dels contenidors dels supermercats.  Intenta arribar d’hora per ser de les primeres a triar els aliments que caduquen en el dia, sap que si arriba d’hora en trobarà més i agafarà just el que necessita o potser una mica més, però mai serà com aquella gent que arriba amb carros i els carrega amb coses que no podran menjar … és que la gent és egoista, diu, si n’hi ha per a tots!

La Maria saluda la gent de la cua. Hi ha un senyor, d’un altre barri, que si no la veu li agafa menjar i li’n porta a casa, ella també ho fa. A ella no li fa vergonya que la vegin els veïns, per això no es mou del barri, al barri hi ha de tot, diu. Tot sovint li baixa un entrepà a un noi drogoaddicte que dorm al carrer, i quan cobra li dóna 5 euros per tabac. Ella és així. Li recorda al seu nét, si no fos per ella, potser estaria així tirat al carrer i malmenjat.

Del Caprabo explica que cada cop llencen menys menjar però una peixatera que la coneix li guarda cada setmana alguns caps de peix i ella els cuina amb unes patatetes, cebes i fideus i la seva família es llepa els dits… la gent ara no sap cuinar, diu.

El Consum si que val la pena,  almenys dos cops a la setmana s’hi ha d’anar per pollastre, carns o salsitxes… els ous no, que sobretot a l’estiu, fan por…

La Maria va bruta, és gran i no es troba bé. Ens preocupa. Potser ens agradaria que fos una iaia obedient, que anés al centre de dia on li fessin el menjar i la cuidessin o, potser millor a una residència… que es prengués totes les pastilles i tingués cura de la seva salut, però la Maria no sap què és això que la cuidin, tampoc no ho demana, és ella la que sempre ha cuidat dels altres. Té massa feina i poc temps per pensar.

Probablement la Maria és la persona més solidària que conec, un personatge immens disfressat d’insignificança , quasi res…  la vellesa, la pobresa i la brutícia, quan van associades, fan de malveure…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s