Diari de trinxera

Fa dies que intento reflectir en positiu allò que estem vivint a les consultes. No és fàcil. Crec que aquest estiu a la majoria de CAP hem viscut un avançament del que anirà sent la nostra quotidianitat.

Els que portem molts anys treballant a la “trinxera”, en el meu cas 34, ho vivim com un dol difícil. Dia a dia podem comprovar la impotència, la desorientació, l’agressivitat, la pena, la intolerància que sentim els que interaccionem a les consultes: els professionals i els pacients.

La patologia dels pacients es va fent cada cop més complexa i més que mai cal una visió holística, no ja de les persones, sinó de les famílies, i no només des de la perspectiva de “salut estricta”, sinó d’una més amplia, que inclou la feina, l’educació, l’esbarjo, la xarxa social…. I més que mai ens cal temps per fer un bon abordatge i evitar la iatrogènia farmacològica, de proves complementàries i de relació, de missatge.

Els qui estan reorganitzant la nostra tasca sota les “retallades” ho interpreten exactament a l’inrevés: precarietat laboral extrema, més pacients, menys temps, cap suplència, una medicina “basada en les urgències”, perquè s’endarrereixen setmanes les visites amb els professionals de referència, si és que existeixen!!!

Aquesta situació porta fàcilment a un clima de confrontació, que m’ha motivat a escriure aquestes reflexions: evitar-lo ha de ser una prioritat, i per poder-ho fer ens haurem d’ajudar de material gràfic, de lemes, que facilitin identificar l’enemic comú, i haurem de fer xarxa entre els professionals i la ciutadania.

Jo no em vull tornar “dolenta”; i aquest estiu, veient una mitjana de 60 malats al dia, desorientats, tenint els seus metges de referència a setmanes vista i, a vegades, en un CAP tancat a l’estiu, pendents de proves complementàries gairebé volàtils, enfadats sense saber identificar amb qui…. he tingut la sensació de no saber donar una resposta adequada, d’haver perdut, entre moltes altres coses, la capacitat d’empatitzar amb el pacient… i això sí que no!!

Hem d’exemplificar que som tot@s al mateix  bàndol, que entre tot@s haurem d’optimitzar els recursos que tenim i haurem de lluitar, on correspongui, plegats, per la recuperació de la qualitat dels serveis públics.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s