La història del temps … i el temps en les històries

Cada dia quan comença la consulta, la llista de pacients citats (i no citats) va marcant el compàs del temps. Un temps que de vegades acompanya i, de vegades, sembla que juga a contrarellotge. Perquè els menys de deu minuts poc entenen de motius de consulta encadenats, de converses secundàries o de l’escala de grisos complexos.Quan va entrar Martina a la consulta, es va asseure i em va dir que ella venia “a per un paper per anar al psicòleg”. En aquest instant vaig intuir que potser estaríem davant d’una d’aquestes consultes en què els minuts serien una mica dilatats. La conversa va intentar aprofundir en el perquè d’aquesta petició i encara que al principi era reticent a explicar-m’ho a mi (la suplent), va començar aclarint que havia estat el seu fill qui ho considerava necessari. Pocs minuts després, va narrar la seva història que s’inicia fa deu anys quan va abandonar el seu Xile natal, després de la separació de la seva parella i venir fins aquí on vivia el seu fill. Des de llavors ha treballat com a cuidadora de gent gran a domicili. Ara viu amb un matrimoni als quals atén durant sis dies a la setmana i després gaudeix d’un dia lliure, que passa a casa del seu fill.

Malgrat el temps no oblida aquesta ruptura i repetia “que no entén com va canviar tant la seva vida”. Les seves galtes s’amaraven quan expressava el seu dilema: si tornar a Xile i començar de nou allà. La seva soledat i desubicació, com ella mateixa definia, li feien plantejar aquest nou camí. Però el seu fill no hi estava d’acord i era quan, pel que sembla, el seu dilema es complicava …

La tristesa, la incertesa de l’elecció, el conflicte amb el seu fill, la monotonia diària, les ferides del passat … no havien trobat solució a la “pastilla de dormir” que Martina prenia fa anys … Va ser una consulta que va rondar els vint minuts d’escolta de construcció de la història i d’intentar que Martina s’escoltés a si mateixa la seva història i els diferents camins. No era la meva pretensió donar-li la resposta màgica aquí en aquest instant (i en cap, potser) però el temps dedicat al fet que elaborés la SEVA història em va deixar alguns pòsits:

1. El risc de recórrer al “full del psicòleg” per no demorar el retard de la consulta, per no crear un nou conflicte que interferís amb les expectatives de Martina, per suportar la incertesa …

2. La necessitat de tenir present aquest art de controlar el temps.

3. El maneig en la consulta de malestars de la vida amb el seu risc afegit de medicalització … i psicologització.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s