El desànim del que ja no vindrà

Tots a la feina teníem promeses pendents. Coses que els nostres gestors deien “més endavant”, coses que calia acabar o començar o arreglar i ara han quedat aturades, com momificades… com si el temps s’hagués parat. Temes que ara fins i tot són tabú, tan tabú que si els treus, sembles fins i tot mal educat: “com se t’acut demanar això ara, amb la crisi que hi ha…”. Ara només pots parlar d’assumptes relacionats amb l’estalvi o que siguin de franc, poc més.

A nosaltres ens passa amb la informàtica. El CAP i, en concret les infermeres, no tenim cap estació de treball pròpia més enllà del text lliure, algunes constants i tests i les vacunes més imprescindibles. Feia molts anys que lluitàvem per poder treballar com havíem après a la universitat: treballar amb la metodologia i les eines que sabem que ens farien ser millors infermeres i cuidar millor els nostres pacients. Eines que també ens ajudarien a ser més eficients, tan important en temps de crisi… I el somni s’ha trencat.

Ja no queden forces per lluitar per alguns assumptes.

Esperem que els esdeveniments socials i polítics ens ajudin a desencallar promeses pendents.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s