Gent que ho passa malament

Acabo les visites tard, cansada… Penso en tot allò que els pacients que han anat passant han explicat, però em quedo davant l’ordinador per acabar d’emplenar dades i no em surt el diagnòstic que voldria posar a aquest parell d’avis de més de 70 anys que han marxat amb una motxilla d’experiències viscudes molt “dolentes”, seria la paraula. Diuen que “la veritat supera la ficció”. Doncs sí, en aquest cas és així.

El matrimoni ve per explicar-me que aquest mes ja no han pogut pagar el pis on viuen. Amoïnats per la situació, pregunto? Si només fos això, respon la senyora.

Cobren tots dos una petita pensió que els permet viure, però tenen els dos fills amb problemes d’alcohol i altres substàncies. El gran és a la presó i cobra una pensió d’invalidesa. Cada mes li han d’enviar la pensió completa, més altres quantitats que surten de la seva butxaca, sota amenaça que, si no ho fan, a ell li faran mal a la presó. El petit viu amb ells. Ara ha trobat feina, però no els dóna res perquè s’ho gasta tot. Això sí, viu amb ells, però no hi conviu. Quan li sembla desapareix, amb la conseqüent preocupació per als pares que no saben on anar a buscar-lo.

La mare comenta que no saben què han fet malament per merèixer tot això. Viuen aquí des de fa uns 8 anys, després d’haver viscut en diferents llocs, ja que cada cop que tenien alguna cosa, els fills es preocupaven de trobar-los i amb amenaces o xantatges acabaven venent i donant-los els diners.

Els pregunto si el pis és de compra o de lloguer. De compra, responen. Fa 6 anys que el vam comprar. Nosaltres no ho volíem, però  els del banc van insistir, tot i que nosaltres no ho enteníem gaire. Ja estàvem bé de lloguer. A més, els pocs estalvis que teníem van anar a parar a les despeses de notari i altres. Ara, quan hem anat a al banc, la noia que ens ho va fer ja no hi és. Un advocat ens ha comentat que no paguéssim…. La hipoteca que van signar era per a 35 anys.

Penso… els del banc, saben comptar…???

Evidentment ells no esperen res dels fills i encara sort que -com diuen ells- les joves no ens han reclamat mai res. Però el preu és molt alt. No veiem els néts des de fa molts anys, perquè ells tenen por dels nostres fills i prefereixen no saber-ne res.

L’entrevista va ser llarga, només podia escoltar, pensar en com els podia ajudar. Però la ràbia se’m menjava per dintre. On és l’ètica d’aquesta “professional de la banca”? I ara què???

Marxen de la consulta i donen les gràcies pel temps que els he dedicat. Tornaran a venir.

Advertisements

One thought on “Gent que ho passa malament

  1. Gràcies per aquest “diari de camp”. Fa temps que, com a professional de l’educació també vinc pensant en recollir experiències d’un món difícil d’imaginar per aquell que no hi té una relació directa. La tristesa de tot plegat és que, més enllà de la ètica de cadascú, les causes de la “desgràcia” són molt més generals. Si la culpa fos només d’aquell un a qui poguéssim assenyalar la solució podria èsser ben senzilla. Així que ànims a tots, cal seguir treballant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s