A propòsit d’un cas

En Jaume era un pacient d’edat avançada que vivia amb la seva dona en un pis senzill d’un barri obrer. Havien contribuït amb el seu treball a aixecar un país malmès per la guerra civil i una postguerra, i eren d’una generació que ha deixat als més joves millors condicions de vida.

Diverses malalties patides al llarg de la vida l’havien portat a la condició de malalt crònic. Els darrers mesos havia empitjorat la seva condició física fins que, per una malaltia circulatòria a les cames, amb dolor i la complicació d’úlceres i una gangrena, va acudir quatre vegades  en el curs d’una setmana a les urgències d’un hospital. La darrera vegada, malgrat la situació d’isquèmia crítica i el deteriorament de l’estat general del pacient, es va pautar tractament oral i cures tòpiques i el van enviar a casa, amb indicació de seguiment per atenció primària, sense coordinar-se  cap actuació a l’alta d’urgències.

A les 72 hores la dona, desbordada per l’empitjorament del quadre,  va demanar telefònicament atenció al CAP. El metge que aquell dia feia els domicilis aguts va anar a avaluar la situació. Es va trobar un pacient en situació agònica, amb molt malestar pel dolor. En una visita llarga va valorar la situació, va parlar obertament amb la dona de la necessitat de  suspendre la medicació oral per la situació d’agonia i de la necessitat d’atenció pal·liativa. Una cop acordat amb la dona que el malalt romandria al domicili amb un tractament adequat per controlar els símptomes per via subcutània va coordinar les actuacions assistencials amb el metge i la infermera responsables i amb l’equip PADES. Va deixar una pauta escrita amb els tractaments i diagnòstics a la capçalera del pacient i va aconsellar a la família què fer en cas de empitjorar la situació.

En Jaume va morir a les 24 hores de la primera atenció al domicili amb control simptomàtic.

L’atenció sanitària d’un pacient com en Jaume és un repte per a tots els nivells assistencials. Els professionals de l’atenció primària i equips de suport podem manejar adequadament la majoria de casos, mantenint-los en el domicili sempre que sigui factible.

Les conseqüències de les retallades en els serveis sanitaris no haurien de marginar-los per rebre una atenció adequada i sense demora en l’hospital d’aguts o en unitats pal·liatives d’internament en situacions complexes com la descrita.

Amb les disminucions pressupostàries dels serveis sanitaris públics del país, es produeixen situacions com la descrita que no tenen ressò en els mitjans de comunicació. Sovint no transcendeixen per l’actuació de professionals que malgrat la disminució de recursos, la manca de directrius i la pèrdua de condicions laborals actuen per resoldre amb eficàcia i eficiència tots els casos diàriament plantejats.

Atenent adequadament aquests pacients en el procés final de les seves malalties només podrem retornar als més grans una petita part dels seus esforços per aixecar uns Serveis Públics de Salut que generacions més joves hem gaudit fins ara i que les equivocades decisions dels gestors i polítics actuals estan desmantellant.

Anuncis

One thought on “A propòsit d’un cas

  1. Sort tenim dels professionals de trinxera, o sigui la AP
    No hi ha dret què cada vegada treballin amb més precarietat perquè els poders polítics es vulguin carregar el Sistema.
    Gràcies a tots.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s