Interpretacions

De com les paraules adquireixen un significat diferent de l’original segons la interpretació que li donin les orelles que l’escoltin.

Tenim a la consulta la Sra. Virtudes, de 89 anys, una dona petita, vestida de negre, que recolza les mans sobre la falda amb un posat tranquil, solcat per les arrugues de la vida.  Viu sola, és autònoma i té el cap clar i els ulls vius.

L’acompanyen les seves dues filles, com dues guardianes, que semblen preocupades.

Doctora, nos ha comentado el Dr. Marin –el seu metge privat- que convendría hacerle un análisis para ver cómo está, que ya hace mucho que no le hemos hecho ninguno”.

La Virtudes no diu res, probablement perquè tampoc hi sent gens i continua mirant-me fixament.

Reviso els problemes de salut presents a la història clínica i no en té cap d’interès, tret d’algun refredat i prou. No pren medicacions. L’última analítica que consta és de 2007 i no presentava llavors cap alteració.

La meva valoració immediata és “¿para qué quieren que hagamos un análisis?”. Mala pregunta, sorgida a la defensiva. De seguida hi afegeixo: “quiero decir”- adreçant-me a la Virtudes – ¿le duele algo? ¿Ha perdido peso? ¿Ha dejado de comer? ¿Cada cuánto va al baño a hacer deposiciones?”. Totes les respostes dins del bombardeig de preguntes estan dins de la normalitat.

Li prenc la tensió arterial, l’ausculto i cap indici d’alteració.

Les filles ajuden la Virtudes a vestir-se i allà que la torno a tenir, asseguda tota de negre davant meu.

Després de l’exploració sense alteracions, comento a les filles que una analítica que no tingui un objectiu concret en algú que té un bon estat general i en l’edat de la seva mare, correm el risc de fer més iatrogènia que bé a la seva salut.

Les filles se’m queden mirant una estona i la Virtudes impertèrrita fins llavors, diu : “¿Qué dice?” mentre li estira la màniga a una de les filles.

“Mama” – li diu l’altra- “dice la doctora que te vas a morir!”.

La Virtudes, sense alterar-se gens, posa una mà sobre l’altra i em diu: “Pues claro! Todos nos vamos a morir algún dia! I torna a quedar absorta en els seus pensaments envoltats d’un silenci presbiacúsic.

Quantes interpretacions d’allò que expliquem als pacients surten per la porta a diari  sense que les puguem reconduir? Quantes coses fem a diari “de control” i que no caldria fer?

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s