Històries d’”urgències”

A la meva àrea, des de fa un temps i quan tanca el CAP, l’atenció continuada ha quedat  centralitzada en el 061 i és aquest servei qui decideix com s’atén la demanda que li arriba. Els metges i infermeres de l’equip vàrem manifestar la nostra oposició defensant que el servei de proximitat, el fàcil desplaçament a domicili, si fa falta, i el coneixement de l’entorn, dels pacients i de les històries, podia oferir una millor atenció als ciutadans.  Avui he viscut un exemple de com es resolen algunes demandes. Aquesta és la història: en Jaume, un home gran que viu en una urbanització, té grans problemes de mobilitat. Viu amb la seva parella, que és una mica espantadissa, i no tenen fills. Al despullar-lo per anar a dormir, la dona veu que en Jaume té els dits d’un peu d’un color fosc. Com que algun metge una vegada li havia dit que els dits negres dels peus podia ser una gangrena, va trucar al 061 i ho va explicar. La resposta va ser enviar una ambulància i traslladar el pacient al servei d’urgències de l’hospital. Al cap de quatre hores ningú no l’havia visitat, ja començaven a tenir son i com que van reclamar que algú el visités, ho van fer uns infermers, qui després de veure el peu van dir que semblava un hematoma, però que calia la visita d’un metge, i el traumatòleg estava operant, no sabien quan trigaria a poder-lo veure.
Els infermers no podien fer diagnòstics ni donar l’alta i aquell problema “tocava” a trauma.  Finalment, la senyora, cansada, va decidir tornar cap a casa, no sense haver rebut instruccions dels infermers: demà, sobretot, que el vegi el seu metge. O sigui, que avui, a l’hora que sigui, encara que tingui altres domicilis i altres visites pendents, m’he de desplaçar a la urbanització per veure el peu negre d’en Jaume. I efectivament, no era negre sinó morat, no hi havia dolor, era un hematoma (un blau) que el meu fill de 10 anys hauria diagnosticat sense problemes. Tractament: cap.

L’atenció continuada a càrrec del 061 està creant problemes perquè és un servei pensat i preparat per atendre  emergències, no per fer atenció continuada. En aquest cas s’ajunten molts factors que han portat a atendre un problema lleu com és un hematoma de la pitjor manera possible. En primer lloc, l’alarma de la senyora que demana ràpidament un servei d’urgències (pot tenir a veure amb els missatges institucionals sobre el 061?). Després, la dificultat de valorar un peu negre pel professional que atén el telèfon al 061 (no ho hagués fet millor el metge o la infermera de l’EAP?). Després, el trasllat en ambulància a l’hospital (Què val? Com que era de difícil accés, la policia local va haver d’acompanyar l’ambulància). Les hores d’espera al servei d’urgències (incomoditat per un senyor amb poca mobilitat), la rigidesa de l’atenció especialitzada, que impedeix que uns infermers puguin fer el diagnòstic d’un hematoma!) i, finalment, una visita del metge de capçalera a domicili (un contacte telefònic hagués pogut esbrinar el problema i potser amb el desplaçament de l’infermer hagués estat suficient).

Només és un exemple de com n’és d’imprescindible mantenir un servei d’atenció continuada de proximitat, amb accés als professionals de primària i realitzada per aquests.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s