Tafanejant en la història d’una companya

Un vespre, de resident. Guàrdia a l’hospital. Estic amb una bona pediatra. Tenim una estona sense massa feina. Comentem l’embaràs d’una companya metgessa…

–          No sé si la Mireia ja haurà parit –comento

–          Ai!, diria que sí…

–          Estava a punt

–          …calla! Mirem a la seva història: hi constarà l’informe del part si és que ja l’ha tingut.

–          …?!?… Vols dir…?

–          Sí, dona, i tant… No li importarà pas…! Som amigues, no?

–          …no sé, no ho veig gaire clar…

–          No pateixis, ja ho faig jo. Total, no és res “confidencial”, es tracta d’un fet natural, un simple part… I som professionals, no…?

–          …….

–          Mira ja ho tinc!, Síiiiiiiii! Va ser ahir. Ha tingut un nen, 3,800, APGAR alt, tot bé, però finalment va necessitar una cesària.

–          ….ah, molt bé, millor…

–          Podem pujar a veure-la i felicitar-la. Veus… era fàcil i així li podrem fer costat!

–          Encara dubto, no veig clar el que hem fet…

La confidencialitat és un deure professional. Molt important. Respectar el dret a la intimitat de tota persona és sagrat. Cap situació clínica, vital, de malaltia, de prevenció… és més o menys confidencial: totes ho són, només el propi interessat pot decidir què ens vol explicar i què vol mantenir en la seva intimitat. Només el propi interessat pot decidir amb qui comparteix la informació. Ser professionals sanitaris no ens dóna dret a consultar les històries de les persones. Només  ho podem fer quan ho necessitem per atendre-la.

Sovint som poc curosos. I, sovint, pensem que “no passa res”. Però això només ho pot decidir l’interessat/da, i és un delicte visualitzar una història clínica sense finalitat assistencial! I encara som menys curosos quan la persona és un sanitari. Ser companys no ens dóna cap dret per a saltar-nos el deure de confidencialitat. Si la companya ens ho vol explicar, ja ho farà, sense cap problema.

Anuncis

4 thoughts on “Tafanejant en la història d’una companya

  1. Uff, i tant que s’ha de ser molt curosos, amb aquesta mena de coses… Les facilitats d’accés no equivalen la ‘carta blanca’ d’accés’: no som ‘agents 00 al servei de Sa Majestat Britànica’! Compte!

  2. Si tinguéssim clar que “sempre hem d’escriure” en la historia el motiu per el quql entrem, podria ser ens plantejaríem que no hem d’entrar.

  3. Retroenllaç: Diaris de trinxera: més de 3 anys i gairebé 250 històries al bloc | Diaris de trinxera

  4. Retroenllaç: Diaris de trinxera: més de 3 anys i gairebé 250 històries al bloc | FoCAP

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s