L’acomiadament

Al final del matí es presenta al CAP una persona demanant visita urgent per al metge: no pot esperar a demà. Entra al despatx visiblement neguitós, plorós, amb el cap cot i la mirada baixa. Diu que li he de fer un favor i m’ensenya un paper escrit que acaba de rebre perquè el llegeixi. El paper, signat pel responsable de l’empresa, diu que per motius de reestructuració de plantilla no li renoven el contracte que acaba d’aquí 15 dies i que pot interposar recurs en contra de la decisió.

Quan acabo de llegir em diu “m’ha de fer la baixa, no vull anar a treballar les dues setmanes que em queden, tinc massa ràbia”. Intento reconduir la situació indagant les circumstàncies, els anys treballats, si té càrregues familiars  i si té dret a l’atur amb l’objectiu de mitigar l’impacte que li ha fet la carta i buscar vies de sortida. “Jo no vinc mai a visitar-me i ara només li demano que per favor em faci la baixa. Me la vol fer o no?”. Difícil, està poc permeable. Ara clarament li dic que un acomiadament no és motiu de baixa laboral, que miri les maneres de recórrer, que parli amb companys, amb amics,  que busqui assessorament laboral, que es doni unes hores… (fa mitja hora que ha rebut la carta), que tot això l’ajudarà més que no pas estar de baixa. Miro de reduir la càrrega impulsiva de la resposta amb raonaments. No pot escoltar, no pot canviar la seva demanda. “O sigui que no em vol fer la baixa”. Estem allà mateix. Busco una altra sortida: “Ves a casa, tranquil·litza’t i demà vas a treballar. Si veus que en uns dies estàs molt nerviós em vens a veure i tornem a parlar”. Se’n va mig enfadat.

I jo acabo la consulta mig moixa. Per la brutalitat de la situació en què es troben cada dia centenars i milers de persones que perden la feina. Per no trobar cap resposta millor que demanar la baixa quan aquesta persona ha rebut l’acomiadament, probablement era el recurs més “fàcil” a què tenia accés o l’únic que coneixia. Per la pobresa dels seus recursos, de la seva xarxa social. Per no haver sabut resoldre la visita millor? Hi pensaré.

Advertisements

3 thoughts on “L’acomiadament

  1. Ha de ser molt dur resoldre una consulta en aquests termes però la gent desesperada no troba una altra sortida.
    Difícils temps per les persones què acudeixen al seu metge i molt difícil pel professional que l’ha de atendre.

  2. Me resuena mucho esta situación, por desgracia….me resuena ser puerta de entrada al sistema sanitario y contenedor – de injusticias,de desigualdades, de casos imposibles – de lo que el sistema laboral, social y sanitario,desecha. ¿Para cuando una planta de reciclaje?

  3. Situació massa freqüent, subjecta a tensions i conflictes, molt incòmode de resoldre i , sovint, gestionada de forma molt menys modèlica que la descrita al cas. Als metges està qüestió fa temps que se’ns ha anat de les mans.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s