El valor de conservar l’autonomia

Porta anys ofegant-se en els seus bronquis obstruïts, malgrat l’oxigen que se li administra artificialment.

Sovint el visitem a domicili per reaguditzacions, però sempre que pot prefereix venir a la consulta. Fins fa poc encara cuidava de l’hort i segueix cuidant de la família i de les coses de la casa. Mai m’ho ha dit, però se li nota que fa temps va fer el ferm propòsit de mantenir-se tan autònom com pogués.

Si algun cop li posem el pulsioxímetre somriu: “Sortirà baix… Si me’l miressin a l’hospital ja s’esverarien…, vostès ja no s’espanten…”. La veritat és que en fem poc cas del que ens diu aquest “aparatet”…: li veus més en el seu aspecte, en com respira, en com parla, ho saps més pel que ell t’explica que no pas pel número que ens dóna el “pulse”. Però, ai…!, els metges sovint som tan amants dels números, de “l’objectivitat”…

Avui està estable, fa pocs dies va ser donat d’alta de l’hospital (vull dir que s’ofega com sempre…): un ingrés relativament llarg. Somriu novament quan veu que busco el pulsioxímetre. De nou comenta somrient: “Si hagués vist com s’esveraven a l’hospital! No em deixaven fer res. Ni dutxar-me, ni posar-me la roba… Estaríem ben arreglats, si no pogués fer totes aquestes coses…, malgrat l’ofec!”

Les persones són sàvies, es coneixen la seva malaltia, les seves limitacions… Sovint prefereixen mantenir l’autonomia (la que els quedi, la que sigui possible) que no pas ser “mantinguts” entre cotons sense poder fer res.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s