Perles del mercat

A les botigues, a la perruqueria, a la farmàcia o al tren, com a qualsevol lloc públic, se senten sovint converses sobre temes de salut. M’agrada molt escoltar-les des de l’anonimat perquè m’assabento de coses que normalment no es diuen a les consultes. Em dóna una idea del què pensa i fa molta gent i m’ajuda a conèixer-les millor.

Aquests últims dies n’he sentit unes quantes de bones. Heus aquí una selecció:

1. Una clienta de la cansaladeria explica a la dependenta que avui no compra gaire perquè no té molt bé l’estomac, està una mica “empatxada”. La dependenta se l’escolta amb empatia i li diu: “pren alguna cosa per suavitzar  l’estomac, uns dies d’omeprazole, que és fluixet i va molt bé”.

Anirà la senyora a demanar omeprazole al metge? Molt probablement ja en té a casa. Serà igual de receptiva quan el metge, amb bon criteri, no li recepti omeprazole? I si se l’escoltés amb el mateix interès que la dependenta? He de reconèixer que quan un malalt m’explica que té mal d’estomac per haver menjat massa …

2. A la peixateria dues senyores s’expliquen com ho fan per mantenir la línia. Una, que per cert no està pas prima, diu que ella no sopa mai, “només” menja un tros de formatge i un parell de fruites. Què deu ser per ella sopar?

Moltes vegades a la consulta, tinc la sensació que les persones no m’entenen quan els explico que els aniria bé perdre pes, menjar menys o menjar d’una altra manera. Es ben bé, que tot són conceptes relatius.

3. Al forn hi havia cua i he tingut temps d’escoltar una conversa més llarga. Una senyora explicava a una altra que estava molt preocupada per la seva filla de 13 anys perquè no tenia els ossos gaire bé. Resulta que tenia dolor a les cames molt sovint perquè tenia els genolls una mica garrells i que fins i tot li havien fet infiltracions d’àcid hialurònic. El que no vaig sentir és on les hi havien fet les infiltracions. Mare de déu!

Davant meu, la senyora que no sopava ha comprat pa i croissants de xocolata. Se’ls menjarà per berenar, he pensat.

4. I al súper un pare compra acompanyat d’un  fill d’uns 6 anys. A la prestatgeria de les galetes el pare dubta quines comprar, moment que el nen aprofita per agafar un paquet de dònuts que posa al carro. El pare, primer diu que no, però finalment cedeix i se’n van amb els dònuts. Miro el carro, també hi ha productes diversos d’alt contingut en greixos i sucres.

Qui decideix l’alimentació d’aquesta criatura? Ell mateix? No sap el que ha de menjar. El pare? Sembla que no sap o no ho vol saber. Els fabricants i venedors d’aliments? Probablement decideixen més del que seria prudent.

En un racó veig unes atractives barres de pa que semblen de cereals de veritat. En compro.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s