La medicina basada en les urgències

Divendres 28 de desembre, dia dels innocents, em tocava cobrir les “urgències” del CAP. Érem dos; molts companys/es feien uns dies de merescudes vacances. De les 8 del matí a les 2 dels migdia vàrem “visitar” 135 persones. La xifra potser no sorprèn, ja hi estem acostumats… Però crec que no ho hauríem d’admetre; cada vegada sorprèn més la densitat de les visites, la profunditat de les demandes, l’agressivitat que les envolta… Al meu parer, hem passat de la “medicina basada en l’evidència” a “la medicina basada en les urgències”.

L’estructura de la “guàrdia”, que des de la reforma de l’atenció primària tenia per objectiu preservar la qualitat de les visites concertades amb els professionals de referència, cobrint les demandes dels que manifestaven no poder esperar l’hora que se’ls proposava, és avui el pilar més important de l’assistència. Des que no es cobreixen els companys/es malalts, jubilats, de permís maternal, de formació o de vacances; les urgències s’han convertit en un pou sense fons on hi van a parar totes i tots els afectats per alguna d’aquestes situacions dels seus metges/esses de família.

La densitat de les visites que es fan en aquestes circumstàncies no té res a veure amb la que tenien els processos aguts impacients….. o realment urgents. Són ciutadans/nes que durant mesos no tenen metge referent, que han d’esperar llargues setmanes per ser visitats per “algú” de forma concertada, que pateixen, com tothom, llistes d’espera interminables per a proves complementàries diagnòstiques i que, un cop les tenen, no saben qui les pot valorar de forma compromesa, i acaben, mai se sap si perquè ho demanen o perquè se’ls proposa des del taulell quan copsen el malestar, a urgències.

I la qualitat d’aquestes visites no és l’adequada. En pocs mesos, la continuïtat assistencial, la longitudinalitat de l’atenció i la facilitat d’accés a la primera línia d’atenció sanitària han passat a ser valors totalment prescindibles. Ens obliguen a renunciar a allò que fins ara havia estat l’essència de l’atenció primària. I encara diuen que la qualitat es manté, que el ciutadà no ha de notar cap canvi…

Aquest dia dels innocents vaig haver de dir en 6 minuts, a pacients que no coneixia, entre esternut i estossegada:

que es confirmava una sospita de càncer, que l’ICAM havia donat l’alta a algú, que no es podia fer res per avençar un tractament rehabilitador, que encara hauria d’esperar mesos per intervenir-se de maluc o cataractes, quan ja porta més d’un any esperant, com funciona la renovació de les receptes electròniques, quins productes han sortit del finançament públic, com evoluciona la llei de dependència, que no tindrà metge de capçalera en 8 mesos, que el que explica no és malaltia… és vida!!, en aquest moment difícil i que no s’arregla amb cap fàrmac…. i moltes altres coses que per sort ja he oblidat.

“No hay más cera que la que arde”, però és que a la primària crema per les dues bandes i de canto. El front d’aquest enfonsament del model, demanem, com els/les nostres companyes de Madrid, més autonomia de gestió, que els i les professionals i ciutadans puguem opinar sobre la gestió de l’actual situació. Madrid som tots!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s