Ai! a urgències…

En Xavier està diagnosticat, fa temps, d’asma bronquial, amb limitació crònica al flux aeri a les proves funcionals respiratòries. Darrerament ha necessitat corticoides orals. Pren també dicumarínics per una fibril·lació auricular. Segueix tractament local per candidiasi faríngia.

Ahir, dia festiu, va fer una crisi d’ofec (dos dies abans havia estat valorat al seu CAP i la funció respiratòria era estable). La família, a través del 061, va activar un trasllat a l’hospital comarcal. Va ser atès per un metge de família que treballa al servei d’urgències hospitalari. Va estar 48 hores en observació per estabilitzar la crisi d’ofec (per broncospasme) i l’INR (habitualment controlat al seu CAP), que era de 10, sense sagnat.

Va ser adreçat al seu domicili després de (entre altres actuacions):

–       Renyar als familiars per haver esperat tant (?!)

–       Dir als familiars que hauria de prendre sempre corticoides orals

–       Dir a la família que hauria de tenir oxigen a casa

–       Donar-li hora al cap de 5 dies a hematologia per valoració INR

–       Donar-li hora en 15 dies per pneumologia per valorar pauta descendent de corticoides

–       Canviar-li el tractament de la candidiasi

Quan en Xavier torna a venir a la consulta, acompanyat d’un familiar, pregunta:

–       Per quina raó ens van renyar…?

–       Hauré de prendre sempre “cortisona”…?!. Miri com m’he inflat…!

–       Vol dir que necessito oxigen?

–       Ara hauré d’anar a ciutat per als controls? No ho poden fer aquí?

–       No seria millor que segueixi el tractament dels fongs que feia, tal i com havíem quedat? El tractament que m’han donat és el que ja havíem fet i no m’havia anat massa bé…

Ai!, a urgències… de l’hospital!

Mai hauríem de renyar a pacients o familiars, i menys sense conèixer prou bé l’entorn. En una atenció urgent mai hauríem de modificar pautes preestablertes (qui fa els controls, quins fàrmacs es pren el pacient…) i, menys, fer-ho des de la prepotència, assegurant el que caldrà que faci el pacient en el futur de forma categòrica.

Algun dia tancarem els serveis d’urgència entesos d’aquesta manera…?!

Advertisements

One thought on “Ai! a urgències…

  1. Crec què aquesta manera d’actuació, no és nova, sempre a l’hospital fan el mateix,.
    Creuen què la Atenció Primària és de segona…
    Aquest problema de prepotència no és qüestió de Urgències és qüestió de creences i es creuen Déu…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s