Sobre confidencialitat de la història clínica, opinions de pacients.

Aquest matí, un senyor de 70 anys m’ha explicat que a l’hospital li havien proposat de signar una autorització perquè la seva història clínica fos visible pel seu metge de capçalera i per qualsevol altre hospital. I m’ho deia satisfet, que li semblava molt bé. La seva història clínica és de problemes de l’aparell locomotor, i no tenia cap problema en el fet que tothom pogués veure les “seves proves i les seves intervencions”. I si vostè fos una noia de 20 anys que hagués avortat, li  agradaria que l’oftalmòleg o el traumatòleg veiés la informació?  Això no, m’ha contestat. I si a la història hi consten problemes de parella o familiars o econòmics? Doncs tampoc. Té raó, la cosa no és tan senzilla com sembla, m’ha dit ràpidament.

Fa uns dies, un altre pacient que em portava un informe d’alta hospitalària on hi constava l’antecedent de dependència de l’alcohol, em va demanar que esborrés de la seva història aquest problema. Però és veritat, li vaig dir jo. Però aquest problema ha de quedar entre vostè i jo, no vull que consti a la meva història. Per què? Doncs perquè l’informe d’alta el pot veure molta gent, entre altres els meus fills. I també perquè tinc la sensació que aquest antecedent em discrimina. Un dia vaig caure per l’escala i al servei d’urgències insistien en si anava begut i no era cert, però no s’ho creien, em vaig sentir humiliat. Vaig treure l’antecedent de la història tal com em demanava, i continuarem treballant el tema de l’alcohol a la consulta.

El fet d’obrir la història clínica compartida a tots els agents assistencial té els seus avantatges però també els seus inconvenients. Cal fer un debat a fons on els ciutadans diguin la seva. No totes les informacions de la història clínica són iguals, ni són necessàries per a l’atenció (especialitzada, sobretot) i, fins i tot, poden perjudicar el malalt, com expressa perfectament el segon cas. Ens ho hauríem d’agafar més seriosament i forçar els gestors a entomar el debat.

Advertisements

2 thoughts on “Sobre confidencialitat de la història clínica, opinions de pacients.

  1. Jo també he fet esborrar coses del meu historial. Els gestors saben perfectament que la història és confidencial, van estudiar tot el tema de la carpeta personal de cadascú, cosa que haurà quedat aturada per les retallades. Si el meu diagnòstic és confidencial quan tramito una baixa, per què ha des ser visible quan, com bé dius, vaig a l’oftalmòleg? El sistema informàtic fa que fins i tot en un volant per anar a fer-me una radiografia surti tot l’historial, no només el que és rellevant per a aquella prova, i no hi ha l’opció que el “pacient” (paraula a desterrar perquè als pacients se’ns demana ser agents de la nostra salut i se’ns considera usuaris de la pública) trii que sigui “no visible”. Només hi ha l’opció d’esborrar

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s