La darrera consulta de la setmana

Divendres. Gairebé hora de plegar. Entra l’administrativa a dir-me que hi ha una persona molt nerviosa que demana ser atesa. Que entra i surt de la sala d’espera.

Estic morta després de tota la setmana i el matí mogut que he tingut.

Que entri, dic amb resignació…

Entra un home de més de 50 anys. Fa 4 dies ha rebut una comunicació de que la seva empresa, per raons de disminució de vendes, el trasllada a una nau a 100 km d’on viu i treballa ara.

La seva angoixa es percep de lluny i envaeix tota la consulta. “Qué quieren de mi? Es el tercer traslado en un año… Quieren que me canse y me vaya. Todo legal”

Respira ràpid. Li fa mal el pit. Mira a terra. Jo no el conec. El seu metge no visita avui. Li hauria de dedicar almenys una hora…

Es tranquil·litza amb un diazepan sublingual. Fem respiracions abdominals. El programo perquè el visiti el seu metge. Li dono tres comprimits de diazepan perquè els faci servir si torna a tenir un atac de pànic.

Marxa amb recança de la consulta. Se’l veu perdut i desvalgut. “El trabajo lo es todo en la vida”, diu. “Si me quitan el trabajo, me quitan la vida”.

Acabo la jornada i la setmana. Res d’això puc resoldre. No em sento bé. Per què?

Anuncis

3 thoughts on “La darrera consulta de la setmana

  1. Ens sentim malament perquè som persones i treballem amb persones, malauradament aquestes situacions comencen a ser més freqüents del que voldríem. Sense anar més lluny, del que portem d’any ja he hagut d’anar tres vegades al INSS (està al pis de sota de la meva ABS) ha atendre crisis d’ansietat i pèrdues de coneixement en relació a males notícies (“em quedo sense pensió”, “no cotitzo el que em demanen ara”, etc.). Som professionals que abordem el sufriment també en relació a la situació econòmica que pateix el país. Ànims!

  2. Avui enterren la Tatcher, només costarà 12.000.000 de lliures, uns 16.000.000 d’euros… una de les més fervents defensores de les retallades que patim tots i paguem amb sanitat i educació reduides.

  3. Malauradament tots estem patint una càrrega emocional per damunt dels nostres límits.Qui no s’hauria de sentir bé, en aquest cas, són els polítics i directius.El primer contacte esdevé entre pacient-professional.Demostrar-los-hi un cop més que, malgrat tot, les persones estan per damunt de tots ells.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s