És natural

Estem en època de grips i refredats. Moltes d’aquestes infeccions són lleus i autolimitades i tenim experiència d’haver-les patit altres anys nosaltres mateixos i els nostres familiars. A les nostres cases disposem dels fàrmacs per alleugerir els símptomes. Qui no té a casa seva paracetamol o ibuprofè (aquest últim, més del que hauríem de tenir)? Els metges i les infermeres repetim una i una altra vegada que els refredats o la grip no tenen tractament ni per curar ni per escurçar la durada de la infecció, però a les consultes aquests dies veiem persones que venen amb aquestes malalties. Alguns venen perquè necessiten la baixa laboral, altres per “assegurar” el diagnòstic, altres per obtenir un fàrmac per millorar els símptomes i altres perquè els curem. Aquests últims se sorprenen quan els diem que la grip no té tractament i que ha de fer el seu curs. Sembla com si visquessin en una societat que no hagués patit mai la grip. Acostumen a ser persones joves, fins i tot amb estudis,  amb poca capacitat de valorar i resoldre els seus problemes de salut, tot i que tinguin els recursos per fer-ho. Hi he pensat moltes vegades i és motiu de conversa amb els companys a l’hora del cafè: els joves que consulten per temes banals. Crec que els falten dos recursos molt importants: l’autonomia i la contextualització de la malaltia. No saben distingir allò que és normal d’allò que no ho és, necessiten una opinió professional. I no saben prendre decisions perquè no han après de la seva pròpia experiència ni de la del seu entorn. “Per la grip, suc de matalàs” deia la meva mare quan jo era petita, sintetitzant el coneixement històric de la malaltia i transmetent una valuosíssima cultura als fills i néts. Ara aquesta cultura no existeix o molt poc, domina la cultura de la intervenció professional per a tot, de la necessitat de “fer” -és a dir comprar i consumir- alguna cosa per poder estar millor.

Aquests dies d’augment de malalties respiratòries, un pacient, el Ciscu, que té 95 anys va patir una bronquitis amb un broncoespasme sever, va requerir tractament a l’hospital, va estar fotut, però mai va perdre la tranquil·litat. Un dia dels que vaig anar a casa seva per seguir l’evolució, li vaig explicar que havia patit una infecció, que era per un virus, que se li havien tapat els bronquis i per això s’ofegava, però que ja estava millor. Mentre li parlava m’escoltava impassible, i em va contestar amb tota la calma del món i amb un to com per treure importància al que li estava dient: “oi tant, és natural”. O sigui que per al Ciscu era natural agafar virus a l’hivern! Sí senyor, una lliçó de cultura sanitària.

A partir d’ara quan algun jove vingui d’urgències per una grip, i m’expliqui amoïnat que es troba fatal, que com pot ser que hagi agafat la grip (o una cistitis una dona jove, o un dolor artròsic una persona més gran) li diré “és natural”. Potser aquesta és una clau de l’educació sanitària, reconèixer i assumir la normalitat de les malalties i dels trastorns freqüents. Sí senyor, tenir una grip el mes de gener, és normal.

Anuncis

One thought on “És natural

  1. A mi me irrita especialmente la pregunta ” Y esto de que me viene?” , y respondo la causa si es conocida o mi sospecha y no puedo evitar la coletilla ” y porque estas vivo”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s