Parlar massa

Entro al CAP. Tenim sessió, de casos curts.
El primer el presenta la Maria: “Es tracta d’una senyora de 54 anys, la Pepeta Riudoms… que va venir per…”
El segon el porta en Joan Ullviu. És una imatge estranya en una placa de tòrax. La imatge es projecta a la pantalla, amb totes les dades del pacient visibles…
………La sessió ha estat interessant. Com sempre, surto amb la sensació d’haver après, de saber-ne una miqueta més (no massa…). Al passadís m’atura la Carme, infermera:
– Què en penses de com està la Laia, l’administrativa?
– La veritat és que no ho sé. Sé que està ingressada però no sé per quina raó
– Ostres!, que no ho saps? Sempre baixes de la figuera…! Té un problema que sembla greu, li han fet un TAC i té uns tumors a l’abdomen, que no sé encara ben bé què són…!
– …..
A punt de començar la consulta penso que sovint parlem massa, o massa clar…
Ens cal saber el nom dels pacients per fer una sessió formativa…? És necessari que tot el personal del centre estigui al cas, amb pèls i senyals de la malaltia d’una companya…?

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s