Morir de pena

Prenien el sol cada dia junts. Els dos avis, asseguts en un banc, xerraven o simplement es feien companyia. Formaven part del paisatge habitual. Els saludava sovint.

En Màrius, va morir fa 4 dies. De què…? Ja no ho recordo, però no és important; crec que va morir de gran; en tot cas era gran…

Avui acaba de morir en Lluís!, el seu company de banc. No tenia res important. Era gran, també.

No sé què posar al certificat de defunció.

No m’hi he atrevit (i no deu estar codificat enlloc…), però m’hagués agradat escriure:

“En Lluís ha mort de pena, de soledat…”

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s