Penso i sento, doncs existeixo

El matí de dimecres començava amb una part d’agenda suplint una metgessa i l’altre mig matí a la consulta del dia. En Lluís venia per actualitzar la seva recepta electrònica després de la visita amb el cardiòleg. Mentre imprimia el seu nou full em va preguntar: “Sap vostè qui vindrà en lloc de la meva doctora”? Li vaig contestar que en els pròxims dies es coneixeria. “Si pogués, signaria que fos un metge, perquè he tingut dues metgesses i les dues s’han quedat embarassades i se n’han anat”. El vaig escoltar i la seva frase es va quedar una mica suspesa a l’ambient: no entenia com en Lluís pensava que una signatura podria solucionar el seu problema, no entenia aquest matís de que ser dona i quedar-se embarassada pogués marcar una diferència en la valoració com a professional … Potser en Lluís enyorava continuïtat del seu metge de família, potser sigui més valorada del que podem imaginar …

Una història més on el pensar i el sentir van ocupar el meu pensament en paral·lel …

Anuncis

One thought on “Penso i sento, doncs existeixo

  1. Sóc dona en edat reproductiva i penso el mateix que en Lluís, “mal que me pese”. He tingut també la mala pata que la meva metgessa de capçalera també tingués fills, en aquest cas 3 (amb baixes maternals i excedències en cada un d’ells), i en 13 anys que la tinc no la vist en només 1 ocasió, això sí els companys (amb un marcat deix de corporativisme) diuen que és molt bona, però clar jo només conec substitutes (dones joves).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s