Quintacolumnistes

Aquest és un diari de la trinxera però des de l’altra banda. El meu germà, l’Aleix,  ha tingut un còlic nefrític i, després de ser atès al CUAP, ha anat a veure la metgessa de capçalera. Com que ella està de baixa (llarga), l’ha atès un company. L’Aleix, en explicar el que li havia passat, ha comentat que jo, la seva germana, sóc metgessa de família. En sentir-ho, el metge li ha contestat “pobreta”. Davant d’això, la meva mare, que acompanyava l’Aleix, s’ha vist obligada a rescabalar-me a mi i a l’especialitat sencera i ha dit “però és molt positiva, eh!”. El metge, reafirmant-se, li ha respost que deu ser perquè encara fa poc temps que exerceixo.

Una estona més tard, a l’hora d’explicar-li les exploracions complementàries que li volia indicar, ha considerat necessari fer la introducció següent: “ara demanarem proves com si fóssim rics”.

La meva mare i el meu germà s’han quedat bastant parats. Quan m’ho han explicat, han insistit a dir que el metge era molt bon professional, però que devia estar molt cremat per fer aquells comentaris. A mi m’ha sabut molt greu, perquè amb una paraula s’ha carregat l’especialitat que jo he triat i exerceixo amb orgull i amb una frase ha donat a entendre que tenim una medicina per damunt de les nostres possibilitats. I jo em pregunto, què ens està passant?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s