Por

Negra nit. De guàrdia al centre de salut. Truquen per una urgència: una atenció a domicili d’una noia que s’ofega. El domicili és desconegut per a mi. Pujo les escales, truco. M’obre una noia jove, molt nerviosa, quasi no l’entenc; em diu alguna cosa del seu company, d’una persecució.

Passem a l’habitació. L’ausculto, intento parlar amb ella…

Truquen a la porta. Em demana que obri jo mateix. Entra un home jove, amb múltiples cops, sagna una ferida de la cara; està molt esverat, porta una pistola. Es queixa de dolor intens al tòrax. Em commina que no obri la porta a ningú.

La noia plora, ell es queixa. Probablement té diverses fractures costals. Truco demanant una ambulància per traslladar-lo a l’hospital. Administro un calmant.

Tornen a trucar a la porta. No sé què fer. Insisteixen. M’hi acosto amb la noia. Miro per l’espiera. Veig dos homes ben plantats. Un d’ells m’ensenya una placa d’identificació que no distingeixo prou bé. Entenc que em diuen que són mossos d’esquadra, però no van uniformats.

El noi, des de l’habitació, crida, pel dolor i no sé si per alguna cosa més.

Els dic als suposats mossos que no els puc obrir, que no tinc la certesa que ho siguin. Em diuen que miri per la finestra, al carrer, per veure els seus vehicles. Ho faig. Hi ha dos cotxes blancs, normals, cap detall que els identifiqui com a cotxes de forces de seguretat. M’insisteixen, em demanen que truqui a la seva comissaria.

La noia és amb l’home jove atonyinat, a l’habitació.

Truco al número que m’han facilitat els dos homes ben plantats que esperen darrera la porta. S’identifiquen com una comissaria de policia. Els explico la situació. Està arribant l’ambulància. Em faciliten una matrícula que comprovo que és la d’un dels vehicles blancs, segons ells un cotxe de policia camuflat.

Decideixo obrir la porta. Entren els dos homes ben plantats (van armats i porten placa de mossos) i els tècnics de l’ambulància. Explico la situació, la necessitat de trasllat immediat de l’home jove. Se’n fan càrrec.

Torno al centre de salut. Sento bategar el meu propi cor. Costarà dormir encara que no hi hagi més trucades.

Diuen que fer de metge de família és una feina senzilla i sense risc.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s