Quan no hi ha tecnologia, hi ha professionals

Un pacient meu que estant de vacances fa un episodi de diarrees i febre important. El tracten al CAP i a l’hospital, molt ben tractat amb ciprofloxacina. Es cura. Però encara no tenim el resultat del cultiu. Quan torna a la ciutat, al seu CAP, ens interessem per tenir-lo. Nosaltres no tenim e-CAP, ells tampoc. No ens llegim, res, zero. Ni a la història clínica, ni al HC3 ni al HCICS. Ells tampoc han vist res de la nostra història. Truco al CAP i parlo primer amb un administratiu i em posen amb el metge d’urgències ràpidament. Em comenten que tenia salmonel·losis resistent a ciprofloxacina. Valorem amb el seu metge, i tractem amb un nou antibiòtic, per evitar rebrots. M’envien el cultiu per fax. FAX!!! Gràcies als bons professionals i a ser poc rigorosos amb la confidencialitat i pensar abans en el pacient que en protocols i normes complicades ho resolem molt de pressa.

Els que compartiu història clínica valoreu-ho, és una meravella. Però, per sort, allà on no arriba la tecnologia, sempre poden arribar els bons professionals. Desitjo, aviat, poder tenir totes dues coses

Advertisements

One thought on “Quan no hi ha tecnologia, hi ha professionals

  1. Sempre que demanem el permís al pacient, som rigorosos amb la confidencialitat i saber més, en aquest cas, ens ajuda a cuidar-lo millor. El rigor no és incompatible amb el bon treball professional, sinó tot el contrari. I la tecnologia és una ajuda important però calen bones persones fent-la servir, les màquines soles no són res i amb un mal ús serien perilloses

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s