UN DIA QUALSEVOL…

Vuit del matí d’un divendres. Comença la jornada amb una sessió conjunta metges-infermeres entorn d’un cas de xoc anafilàctic en què aprofitem per revisar el material d’aturada i el seu ús. Petita estona compartida de cafè-esmorzar.

I a la consulta fins acabar la jornada! Avui sense pediatre i acompanyat de la resident de primer any. El marc: un consultori rural, 2 metges de família, una administrativa, una infermera. Entre moltes altres visites, recordo…:

–          Petita urgència (contusió a cara per caiguda accidental d’un infant, que atén l’infermera)

–          Dona que consulta per quadre compatible amb faringitis vírica, amb tos persistent. Comentem amb la resident la visualització del timpà, que ens serveix com a model de normalitat.

–          L’Adelaida ve a control de quadre de mareig, atesa fa dos dies. Ha millorat després de recomanar-li que deixés l’antiinflamatori que prenia. Tinc dubtes sobre la influència en el quadre de la recent situació de desavinença amb la parella per un afer econòmic.

–          Sessió de crioteràpia per lesions compatibles amb queratosi seborreica que molesten a la pacient: una ja s’ha eliminat, les altres dues precisaran encara d’almenys una altra sessió.

–          Rebo resposta (correu electrònic) d’oncòloga sobre millor actuació davant de persona d’edat avançada, que no desitja gaires intervencions i que té una neoplàsia de cec amb metàstasis hepàtiques. Em comenta que millor que ho comparteixi amb una altra oncòloga.

–          El Xavier, d’uns 40 anys, està desesperat. Fa dos dies que no dorm ni cinc minuts. Té pensaments suïcides. Acaba de separar-se de la seva parella i fa unes setmanes que va morir la mare. Té altres problemes de caire social. Demana que l’ajudem, plora. Trec la caixa de mocadors, els fa servir… Valoro que la situació és de risc i proposo atenció urgent per psiquiatre avui mateix; ho accepta bé. Faig l’informe de consulta.

–          La resident acudeix a consulta d’infermeria per veure com es té cura d’un reservori subcutani, mentre parlo per telèfon amb l’oncòloga sobre l’actuació del cas anterior.

–          Ajustar dosis d’antihipertensius en un pacient amb mal control. Serveix per compartir amb la resident les pautes inicials habituals del tractament de la hipertensió arterial.

–          La resident comenta la diversitat de situacions que estem atenent…

–          Explico al Josep, de 50 anys que la segona determinació de glucèmia superior a 125mg/dl ens dóna el diagnòstic de diabetis: explicacions inicials de què significa, dieta bàsica, cita per infermeria per completar abordatge educatiu i per a nova analítica en 6 mesos i cribratge ocular. Comentari amb resident sobre criteris diagnòstics de diabetis.

–          Trucada d’una pacient pendent de TAC lumbar per sospita de canal estret, que no té clar fer-ho (por a la irradiació) i prefereix consulta prèvia amb traumatologia.

–          En Francesc, de 54 anys, ve per unes lesiona cutànies asimptomàtiques. Les té de fa temps. Són pàpules planes, dues a esquena (podrien ser queratosis seborreiques poc evolucionades) i dues a les mans (no tinc clar el diagnòstic). Recomanem conducta expectant i revisar si persisteixen.

–          Visita al centre de dia conjunta amb infermera i resident. La infermera fa un control de Sintrom® (indicat per fibril·lació auricular), que és dins de rang, mentre fem seguiment de pacient amb demència i problemes residuals a poliomielitis de la infància.

–          Un altre cop a la consulta: pacient que ve d’alta de medicina interna per pneumònia adquirida a la comunitat (si és així, per què carai no la tracten com a tal i li acaben donant antibiòtics de dubtosa indicació…?!). Està millor. Revisem placa de tòrax amb imatge suggerent de pneumònia. Auscultació respiratòria, aclarir com acabar el tractament i cita per dins de 6 setmanes amb RX tòrax de control (avisant en quins casos ha de tornar abans).

–          …..

–          Informe per determinació de contingència del Pau: espatlla dolorosa que persisteix després d’alta de mútua (perquè a la ressonància hi ha lesions degeneratives). La limitació funcional i el dolor es van desencadenar per una accident laboral; després d’uns dies de baixa per part de la mútua, li van indicar alta per millora i perquè “el que tenia ja no era de l’accident”. Probablement ho denegaran…

–          Valoració i pauta de tractament per a l’Enric, que consulta per una ciatàlgia, amb Lasègue positiu. No tenim temps per revisar amb la resident els dermatomes per on irradia el dolor lumbociàtic.

–          Convèncer la mare d’un infant magrebí, amb nivell d’entesa lingüística suficient, que no li cal tractament farmacològic per un quadre de mocs i vòmits associats a la tos.

–          Trucada a dona de 60 anys, amb leucopènia en estudi, en la qual han aparegut serologies VIH en zona de tall (cut-off) en dues ocasions. Li comunico, com teníem previst, que hem comentat la situació amb un company i la trucaran des d’atenció secundària per completar estudi, tot comentant que creiem que finalment serà negativa la serologia.

–          …..

–          La Rosa, d’uns 80 anys, ens aporta prescripció d’un antibiòtic en un centre privat, amb una RX tòrax. Suposadament la tracten d’una infecció respiratòria de vies baixes (pneumònia?), però a la RX sols apreciem un reforç de cissura major. Busquem placa anterior per comparar, però no en tenim cap. La pacient ara està asimptomàtica i li explico i proposo que acabi tractament (antibiòtic poc habitual, d’indicació dubtosa però tampoc sense risc especialment alt) per no crear-li dubtes innecessaris. Recomano repetir la placa en unes setmanes. Dóna peu a comentar amb resident la interpretació bàsica de la placa de tòrax.

–          Un altre infant amb faringoamigdalitis amb criteris de Centor negatius, sense indicació de tractament antibiòtic. Els podem revisar amb la resident.

–          …..

–          …..

En acabar les visites ens queda una mitja hora per revisar amb la resident, i l’altra metgessa de família, algunes de les visites realitzades, aclarir algun dubte i resoldre un parell de temes administratius que ens tenien preparats al taulell.

Temps per a acomiadar-nos i desitjar-nos bon cap de setmana.

Tot tornant cap a casa, amb gana…, no em puc estar de repensar alguns dels pacients atesos i tenir els habituals dubtes sobre si ho haurem fet tot prou bé. Potser…, potser…, igual si… He estat prou per a la resident? Haurà après res…? Tenir-la és un luxe, encara que em faci anar més lent i l’hagi de presentar als pacients.

Un dia de consulta qualsevol…

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s