Els malalts s’interessen per nosaltres

“I vostè com està doctora? I la seva família? Sempre s’interessa per nosaltres i jo no li pregunto mai com està vostè”. Això em va dir una pacient al final d’una visita on havíem parlat de la mort del seu marit feia un any, del seu AIT feia uns mesos, dels néts que tanta alegria li donaven i de les activitats de voluntariat que feia amb il.lusió. Era una manera de dir que jo li interessava com a persona, de mostrar-me la seva proximitat humana. No passa massa sovint, però de tant et trobes una pacient (acostuma a ser una, no un) que s’interessa  per nosaltres, a través de frases com:

“Si no es troba bé, vindré un altre dia”

“Encara no deu haver dinat, i l’hora que és”

“Prengui’s el temps que necessiti”

“Deu estar cansada d’escoltar-nos tot el dia”

“Com li han anat les vacances?”

“Què tal, com està?”

Persones malaltes que són capaces de veure no només el metge o la infermera sinó també la persona, els nostres problemes i els nostres patiments. En aquests moments em sento profundament agraïda i reconfortada en la meva feina i em fa present que atenem persones, no malalties.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s