Quan arriba la mort

Tenia més de 90 anys i va morir de cop, sense patir, a casa seva, probablement per un tromboembolisme pulmonar conseqüència d’un càncer que li havíem diagnosticat feia poc.

Era diumenge i el metge que va anar a confirmar la mort es va negar a signar el certificat de defunció perquè, malgrat disposar d’informes recents on constaven els diagnòstics que he esmentat, tenia dubtes de la causa.
L’autòpsia que li van practicar va enterbolir la serenitat de la família, que vivia aquella mort amb el dolor lògic que comporta la pèrdua d’un ésser estimat, però amb la pau d’haver-la cuidat amorosament els darrers anys i d’haver compartit amb ella una llarga vida plena de fruits.
“Tant de bo haguéssim tingut el seu telèfon perquè ens hagués estalviat aquest tràngol”, em van dir quan dos dies després van venir a comunicar-me el decés de la pacient. No esperàvem un desenllaç tan imminent, però el fet és que no el tenien.

Sabem que per signar un certificat de defunció no cal estar segurs de la causa de la mort, que n’hi ha prou amb tenir certesa que no ha estat una mort violenta? Estic disposada/disposat a donar el meu telèfon perquè els pacients puguin trucar-me fora de l’horari laboral en casos importants com aquest? Estic disposada/disposat a confiar que en faran un bon ús?

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s