La confidencialitat preocupa

Era un noi que no havia vist mai. No viu a la nostra població. Consulta per un quadre que sembla infecciós.

Un cop visitat, li demano si pren alguna medicació, li comento que és per saber si és compatible amb el que li haig de donar. Li explico que puc veure-ho a través de la història clínica informatitzada.Manifesta el seu disgust que hi pugui tenir accés.

Li dic que ho entenc i que crec que la solució actual no és la millor per garantir els seus drets.

Pren psicofàrmacs i probablement no té ganes de ser estigmatitzat o etiquetat.

Li dic que crec que té dret a mantenir la confidencialitat però que és necessari que digui els medicaments que pren quan el visitin per evitar interaccions.

Un cop se’n va recordo que de vegades alguns professionals em diuen que a la gent no li importa la confidencialitat, que som nosaltres que hi donem més valor.

I penso que no és cert, tenim el deure de la confidencialitat però els pacients amb diagnòstics que poden tenir més repercussions, la valoren i molt!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s