S’accepten propines

Divendres, set de la tarda, truquen per un domicili d’una senyora de 89 anys amb bronquitis. Estic a prop de la casa i en 10 minuts arribo i valoro la pacient. Quan ja estic sortint, el marit em posa 10 euros a la butxaca. Li dic el de sempre, que no cal, que ja cobro per fer la meva feina. I quan dic això me n’adono que no m’ha costat tant com altres cops acceptar els diners. Tal com evoluciona la sanitat pública, potser d’aquí no tant de temps el nostre sou dependrà de la bona voluntat de la gent, i cobrarem en funció de la satisfacció del “client”. Potser hem d’anar canviant el xip?

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s