Alarma

Avui un pacient intervingut “pel seguro” fa poc en un hospital concertat  m’ha explicat que tenia algun problema en la seva evolució i que per valorar-ho el visitaria un metge a la planta privada del mateix hospital. 

El problema que vull reflectir no és el disbarat de la connivència (que no col·laboració) i la gravetat de la  indiferenciació dels interessos públics i els privats en els hospitals que fins fa poc eren de la xarxa pública. El problema que vull reflectir no és que el pacient no s’hi hagi negat i no hagi reclamat els seus drets a ser atès “pel seguro”. El problema que vull reflectir és que dins meu no han saltat les alarmes com saltaven fa uns mesos quan sentia aquestes coses. I quan  me n’he adonat m’he alarmat de veritat. Ens estem dessensibilitzant a causa de la continua exposició a la pèrdua de drets assistencials? Ho anirem trobant cada vegada més normal?

No podem abaixar la guàrdia. Si ho fem estarem perduts.

 

Anuncis

One thought on “Alarma

  1. Retroenllaç: Públic-privat: una relació perillosa… | FoCAP

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s