Què puc fer?

En Joan ha vingut per primera vegada a la consulta, acompanyat per la seva dona. Rostres seriosos, caps baixos. És la dona qui parla: “venim perquè el meu marit no està bé, a veure si li pot donar alguna cosa”.  Comencem a construir la història: en Joan té 52 anys, no ha tingut cap malaltia d’interès; fa un any que viuen al poble, el matrimoni i dos fills joves, a casa de la mare d’ella. Havia tingut una petita empresa pròpia lligada a la construcció i, ja se sap, va haver de plegar fa uns anys ple de deutes, amb l’empresa embargada. No tenia dret a atur, havien venut el pis per pagar una part dels deutes, per això vivien a casa de la sogra. Mentre la dona parla, en Joan quasi no em mira, està amb la mirada fixa a les seves mans, fins que li pregunto directament: “Com es troba?”. “Ja s’ho pot imaginar”, contesta, “em sento una merda: sense casa, sense diners, em sento culpable, la família em retreu la meva situació, els fills no poden estudiar, tampoc tenen feina, i mengem de l’ajuda familiar. Nosaltres, que nos ens faltava res. Els primers temps pensava que ens en sortiríem, buscava feina, tenia esperances, però al cap d’uns anys em vaig anar enfonsant i ara no sóc capaç de mirar-me al mirall ni de sortir de casa… Sí, he pensat moltes vegades que l’única sortida és matar-me”. Estava clar que el Joan tenia, des de la visió mèdica, un trastorn adaptatiu amb depressió greu. Li ho explico: “farem el que estigui a les nostres mans per ajudar-lo”.

Però què puc fer? Escoltar-lo, acompanyar-lo, ajudar a construir el discurs del seu malestar, donar-li antidepressius?

Des de la visió social, en Joan i la seva família són víctimes de la bombolla especulativa immobiliària, de les decisions financeres, de les polítiques públiques anomenades d’austeritat… Ara en Joan no està en condicions d’analitzar massa, ni d’actuar; ha passat la fase d’ira, està en la fase d’impotència i desesperança. Parlar-li de lluitar i de canviar el sistema? No, ell només vol feina i diners, tornar a tenir una casa maca, cosa realment difícil, no es planteja res més. Probablement mai s’ho ha plantejat.

Però jo, com a metge i com a persona, sí que puc fer més coses: puc comprometre’m en la lluita contra la injustícia social,  puc no acceptar certes regles de joc, puc explicar als malalts que a la vida  hi ha més coses que els diners, puc…

La visita ha durat  uns 20 minuts, la següent és una dona a qui se li ha mort la filla única de 30 anys fa pocs dies. M’he de seguir preguntant què puc fer per ella…

Anuncis

One thought on “Què puc fer?

  1. Retroenllaç: Com comercien amb la teva salut | FoCAP

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s