Una recepta i molts insults

Ens ho comenta avui l’administrativa del centre a l’hora de plegar. Encara està nerviosa pel que li ha passat durant el matí. Un home d’uns cinquanta anys, desconegut, s’ha dirigit a ella i el diàleg ha anat més o menys així:
– Vinc perquè em feu una recepta, tot ensenyant una prescripció d’un centre privat amb una marca de claritromicina.
– Li donaré visita amb la metgessa.


– Només per fer una recepta? No vull una visita, ja he anat al metge i m’ha dit que m’havia de prendre això i és molt car (El to de veu començava a pujar).
– La doctora no li farà la recepta sense visitar-lo i després valorarà el tractament.
– Ets una inútil, et dic que només vull la recepta i fes el favor de dir-li a la doctora que me la faci, total, deu estar sense fer res (en realitat la frase era més grollera). Jo vaig a la mútua perquè no tingueu tanta feina i a sobre em poseu problemes. D’aquí una estona tornaré a buscar-la (Ara ja cridava).
L’administrativa ho comenta amb la metgessa en qüestió, que no coneix el pacient i, evidentment, no fa la recepta, li ofereix visita a última hora del matí.
Quan el senyor torna al centre:
– Vinc a buscar la recepta, suposo que me l’ha fet.
– Doncs no, la doctora no li farà sense visitar-lo abans.
– Sou una colla d’inútils, i tu millor estaries a casa teva, si em passa alguna cosa vosaltres en tindreu la culpa (Cridant a tot pulmó).
Mentre surt del centre i abans de donar un fort cop de porta diu “puta”.
La companya administrativa quasi tremola, la resta ens hem quedat bocabadats. Tenim clar que no es poden tolerar aquestes situacions, però són tan ràpides, -i l’administrativa acostuma a estar sola al taulell- que no es pot reaccionar al moment. Després passarà una notificació a la direcció. Però perquè passen aquestes coses? Segur que hi ha més d’una explicació: el caràcter, el mal humor davant d’una despesa, el fet de creure que fer una recepta no és un acte mèdic, el fet de creure que es pot anar al “seguro” a demanar receptes…., el masclisme (li hauria dit el mateix a un administratiu home?), la mala educació, la infravaloració dels serveis públics per una part de la població… I no puc deixar de pensar que les declaracions del conseller Boi Ruiz recomanant que la gent “es faci d’una mútua”, no són alienes a aquestes conductes.

 

 

 

 

Advertisements

4 thoughts on “Una recepta i molts insults

  1. Sempre, sempre, sempre s’han de denunciar aquesta mena d’agressions. I no tans sols a la direcció del centre, sino als Mossos.

  2. Retroenllaç: Diaris de trinxera: més de 3 anys i gairebé 250 històries al bloc | Diaris de trinxera

  3. Retroenllaç: Diaris de trinxera: més de 3 anys i gairebé 250 històries al bloc | FoCAP

  4. Si un metge exigeix parlar en castellà a una pacient (lleig) surt als diaris i la gent es caga en ell (i amb raó). Quan un pacient crida i diu “puta” a una administrativa només surt a aquest blog i no passa res. Aquest és el nostre dia a dia…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s