Fent de metge de capçalera: deixar la porta oberta

En Joan ve perquè te símptomes compatibles amb una síndrome gripal.

Mentre li faig la IT, xerrem una mica… No li agrada tenir la baixa, perquè s’haurà de quedar a casa…

Em diu: “estic pitjor a casa que treballant”… “Perquè dius això?”, pregunto. “Bé, la meva dona està fatal, no hi ha qui la suporti”. “Que vols dir?”. “Jo ja no puc més, sempre deprimida, sempre queixant-se, mai té ganes de res, mai riu, no tenim relacions…”

“La voldries deixar?” pregunto. “Si, però no ho faré… Em fa molta pena”.

En Joan té una expressió trista… Se sent cansat. Molt cansat. No es pot permetre estar més temps de baixa. Ha de treballar. Ha de fugir de casa… No en parla amb ningú, d’aquest tema.

No se què dir-li. Li ofereixo que vingui a parlar amb mi quan cregui que li fa falta.

Quan marxa, em dóna la mà i, mirant a terra, em diu… “Gràcies, no sap com li agraeixo!”…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s