El menjar de l’hospital i la diabetis descompensada

Han donat d’alta la Montserrat: ha estat operada d’un càncer de mama. Sembla haver anat tot bé. M’ho explica per telèfon. Encara no es troba amb ànims de venir a la consulta.

–    “Uff! No saps pas com em va pujar el sucre! M’havien de posar insulina ràpida tot sovint… Però m’han tractat molt bé. Tothom ha estat molt amable. El metge, les infermeres… Tothom. L’única pega ha estat el menjar. No sap com n’és de dolent el menjar de l’hospital!”

–    “Ah, si. Tothom ho diu això…”

–    “No vaig menjar rés. Només els iogurts, els sucs… I la meva germana em va portar una empanada, i me la vaig anar menjant. I, al vespre, menjava entrepans que em duia el meu fill.”

Em pregunto com és que en una planta d’hospitalització, encara que sigui quirúrgica, ningú se n’adona del fet que una pacient diabètica amb la glucèmia descompensada no es menja allò que li porten. I com és que, en una planta d’hospital, ningú no pensa en una transgressió dietètica al davant d’una descompensació…

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s