No pot més

Entra a la consulta la Maria… amb la seva mare.

Explica que ja no pot més. No dorm. Se’n va a caminar i només plora. Té atacs d’angoixa. Està de mal humor, molt agressiva… I reben els de casa. Es veu “com una merda”… Plora.

Fa mesos que treballa sense cobrar. Ha hagut d’anar a viure a casa de la mare, amb la seva parella. Viuen com poden. No disposa de diners per a res. Necessita cotxe i gasolina per anar a una feina per la qual no cobra. Plora. Com que ha optat per reclamar legalment allò que li pertoca, els seus caps la menystenen… Plora. Aguanta esperant el judici… Pagant el cost amb la seva salut. Plora.

“Jo era una persona alegre, que gaudia de la vida”… Plora. “No em reconec”.

La mare calla. Fa un gest d’afirmació amb el cap. De reüll, veig com prova d’amagar una llàgrima que se li escapa per sota de les ulleres fosques. “No cregui, per menjar en tenim, doctora”… “Però veure com està la teva filla. I no poder fer-hi res. És molt dur, sap?”

Què puc fer jo amb tot aquest dolor? Ploro per dins.

Advertisements

One thought on “No pot més

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s