Diagnòstic: solitud + llista d’espera per un problema “no urgent” (segons el conseller!)

Als 88 anys, encara fa totes les tasques de casa. I el dinar per la seva filla cada dia. És vídua fa 5 anys. Tota la vida anant amb el marit arreu… Tots dos sols, sense amics. “Ens aveníem molt”…

Viu sola. Ve perquè li costa dormir. “Li dono moltes voltes a les coses”. “Amb el meu gendre, no m’hi avinc gens”. “No vull molestar”. “Els néts, viuen al meu pis, a Barcelona”… “Però… Mai em vénen a veure”… “Què vol, els vells ens hem d’anar retirant de tot”. “Abans m’agradava cosir, i fer ganxet, i puntes de coixí…”. “Llegeixo, però amb una cosa d’aquestes electròniques, amb les lletres ben grosses”.

“M’interessa que em doni alguna cosa per dormir. La nit és molt llarga. I, de nit, no hi veig bé…”. “Ja sé que a vostè no li agrada donar-me pastilles, perquè té por que caigui”. “Però quan m’aixeco del llit, mai ho faig de cop…”

Fa més d’un any que és en llista d’espera per operar-se de cataractes. Per al conseller, aquesta no és una intervenció urgent… No? Tenir cataractes vol dir no poder llegir, ni cosir, ni fer puntes, ni ganxet, ni veure la televisió, ni veure-hi bé de nit en aixecar-se per anar a orinar… Vol dir demanar fàrmacs per dormir, perquè no hi ha res a fer si no dorms… I vol dir que el risc de caure i trencar-se el fèmur… augmenta molt.

Què li dic? Que si no dorm, prengui paciència? Que faci meditació? Hauria de tenir relacions socials, activitats culturals, hauria d’omplir el seu temps… En el poble no fan cap activitat que li agradi. No li vol dir a la seva filla que se sent malament. “Quan em pregunta com estic, li dic… Molt be!”. Però jo sé que està sola; que no té xarxa social; que l’única il·lusió de la seva quotidianitat és fer-li el dinar a la filla cada dia.

“Tant de bo m’operin aviat de la cataracta. Si pogués llegir, la nit no seria tan llarga!”.

Malauradament, per a un llicenciat en medicina que fa segles que no ha vist un pacient (perfil de gairebé tots els “directius” de la sanitat pública), les cataractes són una patologia “menor”… Quanta ignorància!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s