L’accessibilitat de l’atenció primària… mal entesa

Avui ha vingut la Fàtima, ve acompanyada del seu fill. Ella no parla res que jo pugui comprendre, i la presència del seu fill s’agraeix. M’explica que cal fer una petició d’ambulància per un trasllat a Barcelona. No entenc massa bé la seqüència de fets; per sort porten un paper de l’hospital. Fa poc la vaig derivar a endocrinologia després d’haver objectivat en l’exploració física un nòdul tiroïdal de mida considerable, tapat pel mocador tradicional.

L’ecografia va portar a la punció i aquesta a la tiroïdectomia. L’anatomia patològica va ser de carcinoma papil∙lar tipus columnar amb adenopatia metastàtica aïllada. Han d’anar a un hospital d’una mútua de Barcelona on faran radioiode per la curació de la malaltia.

Li pregunto que com és que sol∙liciten el transport. Tot i estar malalta la Fàtima pot caminar, de fet ha vingut avui a la consulta, per tant hauria de ser capaç de desplaçar-se a Barcelona. El fill em comenta que econòmicament estan passant moltes dificultats i que no són capaços de pagar-se un bitllet de tren o d’autobús, que a més seria doble, ja que la mare no pot desplaçar-se sola per culpa de la seva dificultat idiomàtica. Miro la història clínica… no hi ha cap nota de la treballadora social. Miro la derivació hospitalària, posa clarament: “desplaçament per mitjans propis”. Ja hi tornem a ser!! Per una banda la Fàtima no pot perdre’s el tractament, estem parlant de càncer, per l’altra banda si la derivació està feta des de l’hospital hauria de ser l’hospital el que fes els papers, si fos procedent, i assumir les despeses en lloc de carregar-les a l’Atenció Primària. A més, si és cert que estan passant dificultats econòmiques i no és que ho posi en dubte s’han despertat tot just el dia abans del trasllat.

Truco a la coordinadora: li explico tot el que us estic narrant. Em comenta que com que l’Atenció Primària és el punt més accessible de la sanitat sempre acabem fent coses que no ens toquen… i que comença a estar una mica cansada d’arreglar problemes que no ens corresponen. Acordem fer la petició de transport sanitari comunitari, no podria ser d’altra manera. A l’entregar la petició els explico que cal que es posin en contacte amb la treballadora social, que això no és un problema mèdic; que és social. També els recordo que la pròxima vegada que l’hospital organitzi alguna visita fora de la població s’assegurin que ho poden fer i en cas contrari els ho comuniquin.

En acabar la consulta vaig al despatx de coordinació; he de comentar uns articles del bloc del centre. Mentre espero que la coordinadora acabi la conversa telefònica, no puc evitar seguir la conversa. Sento amb incredulitat que en un dels consultoris del centre hi ha una pacient amb càncer de pàncrees que precisa atenció, ja que la seva mútua no pot activar el servei de PADES corresponent… Si, no cal que ho endevineu, nosaltres també ho solucionem.

Em poso al llit, estic cansat, penso en el que ha passat però els pensaments s’enreden entre ells formant un entramat que no em permet obtenir cap conclusió… escriure als diaris de trinxera, com a mínim alliberaré part de la tensió del dia.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s