Històries deplorables per no faltar a la feina

La Rosa és una dona equatoriana que fa anys que treballa en una botiga del poble. Fa un temps se li va diagnosticar una síndrome seca amb freqüents brots d’artritis. Fa -hauria de fer- seguiment al servei de reumatologia i d’oftalmologia per possibles efectes oculars del tractament. Hauria, perquè des de fa més de dos anys que no es fa analítiques ni visites per no faltar a la feina. Té por de dir que està malalta, té por de dir que necessita anar a l’hospital, té por de perdre la feina. D’ella en depèn la seva família que està a l’Equador i els estudis de la filla que està aquí. La segueixo jo com puc i li dic que anar al metges i cuidar-se una malaltia és un dret, però sempre em contesta “no me puedo arriesgar..” Per suposat, mai m’ha demanat la baixa.

El Manuel és un home bolivià que viu amb la seva dona i tots dos treballen fent de masovers en una casa de pagès, on els donen habitatge. Ell està assegurat, ella no. Fa un temps el Manuel va necessitar una intervenció quirúrgica que es va complicar i està ingressat des de fa dos mesos. Em ve a veure la seva dona i m’explica que la feina que abans feien tots dos ara la fa ella sola per menys sou i sense assegurança. No ha pogut anar a veure el Manuel a l’hospital per no faltar a la feina, s’ha de cuidar de la granja tots els dies de la setmana. Està preocupada perquè li pregunten quan tornarà el seu marit a treballar i que si tarda molt n’hauran de buscar un altre. Buscar-ne un altre vol dir que el Manuel, malalt, i la seva dona es quedaran sense feina i sense casa. Què pot fer? L’adreço al síndic de greuges del poble per tal que estudiï la seva situació i li expliquin els seus drets.

  En Jordi és un home català d’uns 50 anys que treballa de tècnic en una empresa. Em ve a veure amb un quadre de ciàtica de tres setmanes d’evolució amb parestèsia de la cama i pèrdua de força. Per no faltar a la feina ha anat passant amb analgèsics, però ara ja dura molt el dolor, no pot dormir. I com has anat a treballar?, pregunto. “Doncs en comptes de llevar-me a les 6 em llevo a les 5 per poder fer maniobres d’estirament i posada en forma de la cama i vaig a treballar com puc”. Sol·licito proves d’imatge, que demanarà fora de l’horari laboral, i no accepta la baixa.

Anuncis

One thought on “Històries deplorables per no faltar a la feina

  1. Respectant el grau de gravetat que l’autor/a reflecteix en l’escrit. Potser cadria afeguir un cuart cas, no tant greu, pero significatiu. En Papitu exerceix a l’ambulatori de la ciutat. Despres de que un pacient l’estossegues a la cara mentre utilitzavaxel depresor lingual per confirmar la sospita diagnostica d’amigdalitis;ha hagut d’agafar-se tres dies de baixa.La malaltia mai sera reconeguda com accident laboral o professional i la seva nomina al final de mes veura reflectida una nova disminucio del seu poder adquisitiu; una mes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s