Demanant als sanitaris que facin de familiars…

La Mercè. Fa anys que és vídua, després de cuidar el seu marit amb demència durant anys. Ara viu sola, els fills es mantenen a distància. Als néts no els veu gairebé mai. Algunes tardes va al casal. Té dolor crònic i no tolera gairebé cap medicació (o no se la pren). No pot anar enlloc sense que algú l’acompanyi. Truca i ve sovint a la consulta. Ens truca abans a nosaltres que als seus fills. Solem xerrar una estona i se’n va continguda. El dia és tan llarg i se sent tan sola….

La Dolors. Als seus més de 80 anys, amb una cardiopatia i un càncer en remissió, està bregant amb un marit que va desenvolupant una demència. Els seus dos fills, nois, es dediquen a treballar. Les nores, ja se sap… Tenen altres prioritats. Ella no els vol molestar. Però no pot anar enlloc si no li porten… Així que no va als especialistes de l’hospital… No podeu fer-m’ho des d’aquí? No descansa, no desconnecta, no pot deixar sol al seu marit… Ningú li ofereix un relleu. I, segurament, tampoc el voldria. Que vol, m’he d’arreglar sola, doctora!

Aquests només son exemples de les moltes persones que tenim a la consulta: grans, fràgils, vivint soles o cuidant de les seves parelles, més fràgils o més complexes encara. Sense ajuda dels fills, bé perquè no la saben demanar o acceptar, bé perquè no els la ofereixen. Que no gosen destinar els seus recursos (que, molts, en tenen) a un cuidador, que òbviament necessiten.

I els fills, absents. A molts, ni els coneixem. Mai han vingut a acompanyar-los o a interessar-se per saber com estan els seus pares. Moltes vegades, quan venen, és per “exigir” que resolguem, des del sistema sanitari, temes de cures que hauria d’assumir la família. Esperen que els prescrivim fàrmacs per dormir o pel dolor (quan viuen sols, tenen més de 80 anys, la funció renal alterada, HTA, cardiopatia…). Quan suggerim que allò que necessiten és deixar de fer la feina de casa, un cuidador i més companyia es posen una mica tensos… Alguns, fins i tot violents.

Quantes vegades hem de suplir allò que hauria de fer la família, o els serveis socials…

Advertisements

2 thoughts on “Demanant als sanitaris que facin de familiars…

  1. Retroenllaç: Familiars que no ho són tant…. | EAP Besalú

  2. Porto una estona llegint el bloc i ja és la segona opinió que escric, la meva feina es centra en dirigir el portal Inforesidencias.com i en donar classes sobre aspectes legals de l’atenció a gent gran. Moltes vegades he d’escriure casos pràctics per a les classes i llegint algunes entrades del bloc veig que la realitat és sempre molt més bona que la ficció. El que expliques sobre el personal sanitari veint-se obligat a "fer de familiar" perquè els familiars de debò no fan el que tots consideraríem normal, és una realitat que es dóna tant als serveis sanitaris que descrius com als socials. Per descpomtat s’hauria de fer quelcom.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s