Quan la salut de la persona no importa: mútues laborals i conflicte d’interessos

Acabo de trobar la Núria pel carrer, passejava amb el seu fill de 8 mesos i m’ha saludat molt contenta. Finalment ha arribat a un acord amb l’empresa i ha rescindit el contracte indefinit que tenia des de fa 6 anys.

Quan la Núria va tornar a treballar després del permís de maternitat, va trobar una situació desconeguda per a ella. La seva encarregada va començar a posar-li les coses difícils, descol·locava els productes dels prestatges del supermercat on treballava com a reposadora i li deia que els recol·loqués, li donava un tracte vexatori… Fins i tot, li va arribar a dir que tenia com a missió que marxés de l’empresa.

Fa dos mesos la Núria va venir amb molta ansietat, em va explicar el que passava i com la situació laboral estava afectant la lactància del seu nadó, a més del son, el seu humor… En aquella situació vaig decidir donar-li la baixa laboral i apartar-la de la causa de la simptomatologia que presentava. També vaig posar el cas en mans de la Unitat de Salut Laboral perquè avaluessin la possibilitat que el cas complís criteris d’assetjament laboral. La Núria volia seguir donant el pit al seu fill, i com que la situació estava controlada, vam decidir no fer tractament farmacològic. Des de llavors l’he visitada de forma periòdica presencialment o per via telefònica.

Fa un mes la van convocar de la seva mútua laboral per fer un seguiment de la baixa. La va visitar un metge que li va dir que el que tenia era una rebequeria i que el que havia de fer és deixar la lactància per poder prendre ansiolítics.

La Núria no volia marxar de l’empresa per pròpia iniciativa i perdre els drets que ha adquirit durant els 6 anys que hi ha treballat. Tot i així, s’adonava que la situació estava en un carreró sense sortida i li vaig recomanar que s’informés del que podia fer en l’àmbit legal. Finalment ha arribat a un acord amb l’empresa i ha rebut la indemnització a què té dret. Se sent alliberada.
Durant el temps que ha durat aquesta història, s’ha aprovat la nova llei de mútues d’accidents del treball i malalties professionals de la seguretat social. Aquesta llei assumeix la incompetència dels metges de família per controlar les baixes laborals i el frau sistemàtic per part dels treballadors i, per això, s’augmenten les competències de les mútues laborals que ara podran accedir a informació de la història clínica del pacient i augmentar la pressió sobre els treballadors i els metges de la sanitat pública per donar altes. Ni els treballadors ni els metges d’atenció primària (també treballadors) hem fet massa rebombori per evitar-ho. Però, ens adonem de les conseqüències que això tindrà per la salut dels treballadors? Que hauria passat amb la Núria avui? Qui millor que el metge de família responsable i apoderat per controlar les incapacitats temporals, amb l’ajuda ràpida i eficaç dels metges inspectors de la seguretat social en els poquíssims casos complicats? Aquest cas també posa sobre la taula un cop més la tasca inquantificable dels metges d’atenció primària, el temps i l’habilitat necessaris per traslladar els problemes que afecten la salut a l’àmbit que correspon (en aquest cas el laboral) i per donar-hi una resposta no medicalitzadora. En són conscients els nostres governant i gestors? No en tenen ni idea.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s